Més de 150 persones han estat beneficiades per la llei d'amnistia: la majoria, policies i guàrdies civils

El nombre de persones que han estat beneficiades per l'amnistia al 'procés' puja almenys a 154, entre condemnats que han estat exonerats i absolts que han vist cancel·lats els seus antecedents --inclosos els policials-- des que la norma va entrar en vigor el 10 de juny. Del total d'amnistiats fins ara, 95 són agents de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, entre policies nacionals, guàrdies civils i Mossos d'Esquadra.

Aquesta mateixa setmana, han estat amnistiats 45 agents de la Guàrdia Civil investigats per la seva actuació durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. El Jutjat d'Instrucció número 4 de Mataró els ha exonerat de responsabilitat penal en entendre que els fets que se'ls atribueixen encaixen a la llei d'amnistia. També ha aplicat la norma a l'exalcalde Marc Bosc i al regidor Eduard García, segons ha publicat El Món.

Aquests 45 se sumen a 46 agents més de la Policia Nacional que ja van ser amnistiats setmanes enrere en una investigació sobre les càrregues de l'1-O en col·legis electorals de Barcelona.

En aquell cas, el jutge ha considerat que s'havia d'aplicar l'amnistia perquè "les actuacions investigades han estat d'escassa durada individual" i han estat "emmarcades en un objectiu policial definit" que no s'ha prolongat en el temps "més enllà de la mateixa maniobra policial d'entrada" i sortida dels diferents col·legis electorals".

L'Audiència de Barcelona, per part seva, va amnistir quatre membres dels Mossos d'Esquadra acusats de delictes contra la integritat moral i lesions.

Fins ara, totes les amnisties concedides han estat acordades als tribunals i jutjats amb seu a Catalunya. S'han vist beneficiades persones encausades per delictes de malversació, prevaricació, desobediència, desordres públics, pertinença a grup criminal, tinença d'artefactes explosius, delictes contra la seguretat viària, atemptat contra l'autoritat, delictes contra la integritat moral i lesions.

Els primers amnistiats van ser l?exconseller d?Interior de la Generalitat, Miquel Buch, il?escorta de l?expresident Carles Puigdemont, Lluís Escolà. L'exconseller havia estat condemnat per malversació a quatre anys i mig de presó per designar el mosso d'Esquadra Lluís Escolà --condemnat a quatre anys pel mateix delicte-- com a càrrec de confiança perquè escortés l'expresident Puigdemont a l'estranger quan va fugir després de laplicació de larticle 155 de la Constitució a Catalunya.

Aquesta mateixa setmana, el Jutjat Penal 10 de Barcelona ha amnistiat l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega d'un presumpte delicte de trencament de condemna per acceptar un càrrec públic després de ser inhabilitada 9 mesos per la seva implicació a la consulta del 9N. A la llista de beneficiats també hi figura l'exalcaldessa de Figueres (Girona), que va ser processada per desobediència i estava a l'espera de judici per la seva participació en la preparació del referèndum independentista de l'1-O.

Així mateix, consta el cas d'un exsecretari de l'Ajuntament d'Hostalric (Girona), que va ser condemnat per prevaricació a 9 anys d'inhabilitació especial per a ocupació de càrrec públic per exagerar l'actuació d'un grup de persones que van anar al poble per retirar llaços grocs i pancartes en suport al procés independentista.

Al marge, el Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona va amnistiar la malversació que se li atribuïa a l'exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs ia l'exsecretari d'exteriors Senén Florensa. La jutgessa va entendre que les despeses que investigava relatives al 2012 "no van motivar enriquiment o benefici personal, sinó que es van destinar a sufragar viatges i activitats de tercers, vinculades a la promoció de la independència de Catalunya" i que, per tant, era actes amnistiables.

Des que va entrar en vigor la llei, també se n'han vist beneficiats una trentena de manifestants. Uns van ser condemnats per un delicte d?atemptat contra l?autoritat durant les protestes de l?1 d?octubre del 2020 a Barcelona; altres per les manifestacions a Catalunya entre el 2018 i el 2019 a favor del 'procés'.

El TSJ català també va amnistir una persona que havia estat condemnada per un delicte de tinença d'artefactes explosius després que el desembre del 2018 els Mossos d'Esquadra li requisessin la motxilla en una manifestació.

En un jutjat de Solsona (Lleida) van amnistiar quatre membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que l'agost del 2023 van intentar boicotejar sense èxit la Volta Ciclista a Espanya.

Amb almenys 151 amnistiats en els quatre mesos de vida de la llei, es calcula que el 31% dels encausats del 'procés' han estat amnistiats, atès que la Fiscalia General xifra en uns 486 els possibles beneficiats.

Segons ha informat el Ministeri Públic, la llei afectaria "aproximadament" 82 procediments penals que es troben actualment en tramitació. Aquestes causes es reparteixen entre el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i els jutjats i els tribunals de Catalunya.

Tot i això, ha matisat que és possible que no es pugui aplicar l'amnistia en els 82 procediments perquè hi ha causes amb delictes que no s'inclouen a la llei --com per exemple, delictes d'odi-- en conjunt amb altres que sí que es contemplen en el text legal.

Fins ara, diversos tribunals han acordat esperar aplicar l'amnistia davant dels dubtes que tenen sobre la legalitat de la llei. El Tribunal Suprem ja ha consultat el Tribunal Constitucional per l'amnistia als desordres públics del 'procés' en considerar que vulnera el dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica.

Per part seva, a l'Audiència Nacional i el TSJ de Catalunya han preguntat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per l'aplicabilitat de la llei als delictes de terrorisme, desobediència, prevaricació i malversació. Ja l'1 de juliol passat el Suprem va rebutjar aplicar l'amnistia al delicte de malversació.