Ascendeix a 217 el nombre de persones mortes per la DANA, la gran majoria a la Comunitat Valenciana

Les víctimes mortals pel pas de la DANA a Espanya ascendeixen a 217, la gran majoria a la Comunitat Valenciana (210), tres a Castella-la Manxa i una a Màlaga.

A Castella-la Manxa, la xifra s'ha actualitzat després de la troballa aquest diumenge del matí del cos sense vida d'una de les cinc persones desaparegudes a la localitat marmessor de Letur, la més afectada en aquesta comunitat per la DANA.

L'últim balanç de víctimes mortals pel pas de la DANA per la província de València deixa 210 víctimes mortals, segons ha informat el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana.

Fins ara, no hi ha una xifra oficial de persones desaparegudes a la província de València.

Aquesta DANA és un dels desastres naturals més greus dels últims 75 anys a Espanya, per davant fins i tot de la riuada de Biescas (Osca) el 1996 amb 87 morts i la riuada del Túria el 1957, en què van perdre la vida entre 80 i 100 persones.

Encara que no és clar quin ha estat el desastre natural amb més morts a Espanya pel fet que només en les últimes dècades el recompte de víctimes ha seguit una comptabilitat més precisa i fiable, les riuades del Vallès de la província de Barcelona, al setembre de 1962, està considerada com la catàstrofe natural més gran de la història recent, amb entre 600 i 1.000 víctimes mortals, a més de milers de ferits i una gran quantitat de pèrdues econòmiques.

En segon lloc, se situa la tempesta que l'octubre del 1973 es va cobrar la vida d'almenys 150 persones a les províncies de Granada, Almeria, Alacant i Múrcia. Va ser en aquesta última regió on unes pluges torrencials van provocar més danys, amb un total de 89 morts.

El segueix la rebentada de la presa de Vega de Tera, a la localitat zamorana de Ribadelago, que va ser ocasionada per fortes pluges torrencials el 9 de gener de 1959. Amb el trencament del dic es van alliberar vuit milions de metres cúbics d'aigua, arrasant amb el poble i emportant-se per davant la vida de 144 dels seus 523 veïns.

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha assegurat aquest dimecres que aquesta DANA és la gota freda "més adversa" del que va de segle a la Comunitat Valenciana, amb un impacte i registres superiors a la DANA del setembre del 2019 ia l'altura dels dos grans temporals dels anys vuitanta, el d'octubre del 1982, la pantanada de Tous que va deixar almenys 30 morts; i el de novembre de 1987, amb quatre morts.

Darrere d'aquesta DANA hi ha, per nombre de víctimes, la riuada del càmping de Biescas, a la província d'Osca. Va passar el 7 d'agost del 1996, quan una crescuda sobtada del torrent d'Aras va arrasar el càmping Las Nieves, provocant la mort de 87 persones i deixant ferides a més de 187.

Per la seva banda, la riuada de València el 1957 va negar la ciutat causant almenys 81 morts, milers de damnificats, a més de quantiosos danys materials. De fet, aquest succés va marcar l'esdevenir i el desenvolupament de València, portant a canviar el 1973 la llera del riu Túria per tal d'evitar que es repetís una catàstrofe de la mateixa magnitud.

També va ser mediàtica la riuada de Bilbao del 26 d'agost de 1983, quan a causa d'un diluvi el riu Nervión es va desbordar, ofegant 34 persones i arrasant el casc vell bilbaí així com les riberes d'altres municipis limítrofs.

Així mateix, el 1957 van perdre la vida 34 persones a l'illa de la Palma, en el que es coneix com la 'Tragèdia del Llanito', quan un temporal va recórrer l'arxipèlag canari i va provocar pluges torrencials. El desbordament, a més, va destruir multitud de cases i va destruir grans hectàrees de cultius.

Tampoc queden lluny la riuada de Badajoz del 1997 que va deixar 25 morts, i que va provocar nombrosos danys a la capital pacense, o la riuada del Tamarguillo de Sevilla el 1961, recordada per la tragèdia de l'operació de rescat 'Clave', en què una avioneta que acompanyava una caravana d'auxili es va enredar amb uns cables d'alta tensió i es va precipitar contra una multitud, cosa que va provocar la mort de 20 persones i més de 100 ferits.

Per sota de la xifra de 20 morts els desastres naturals en les dècades passades són innombrables, tot i que entre els més destacats hi ha el terratrèmol de Llorca (Múrcia) el 2011, en què un tremolor de magnitud 5,1 va provocar la mort de 9 persones i va deixar ferides a 324.

A més dels incendis i onades de calor que s'han produït a Espanya, cada cop amb més assiduïtat a causa del canvi climàtic, en els darrers anys hi ha hagut altres fenòmens naturals recordats no tant per la mort de persones sinó pel cost material, com va ser l'erupció del Volcà de La Palma del 2021 o la nevada de 'Filomena', que va afectar extenses parts del país a principis d'aquell mateix any.