Els lladres no deixen de ser lladres ni a les catàstrofes

Diuen que la qualitat humana s'aprecia a la solidaritat demostrada en situacions de desastres. La misèria humana també hi queda reflectida. El que és bo i el que és dolent formen part de la condició humana. En conflictes, catàstrofes o altres queden patents els qui pertanyen a una o altra.

A la gran catàstrofe produïda per la DANA en algunes poblacions de la comunitat valenciana, en ple desastre humà per la mort, desaparició de persones que tenen desolats familiars, amics i veïns de la zona, a més de les pèrdues materials de milers dels afectats que han vist com en minuts, les trombes d'aigua s'han emportat totes les seves pertinences, somnis, records personals i tot pel que han lluitat al llarg de les seves vides, ara resulta que hi ha miserables que aprofiten la situació per robar a cases i comerços de les poblacions afectades. No els importa el patiment que estan vivint aquestes persones que el que necessiten és ajuda, no que els treguin la poca cosa que els ha quedat. Ho fan aprofitant-se del caos que s'està vivint a aquestes poblacions.

És que els lladres no deixen de ser-ho en qualsevol situació, no ho poden evitar –més ben dit, no volen–. Són aquests de les poblacions afectades? Alguns sí, però la majoria hi van per treure partit de les desgràcies. No tenen escrúpols ni sentiments, només els mou l'avarícia i posseir tot allò que no és seu. No roben productes bàsics d?alimentació, sinó productes que no són de primera necessitat: raquetes de tennis, joies, entre altres coses. Arrasen amb tot el que troben al seu pas. És l'evidència que la desgràcia és productiva per a ells. El que no esperaven aquests delinqüents és la reacció de la guàrdia civil, que ja han detingut gairebé 200 lladres.

Per sort, la solidaritat de milers de persones que han acudit a ajudar en tot allò que calgui ha estat majoritària. Això significa que la gent, afortunadament, no es queda inert, sinó que reacciona de la millor manera possible, com ha de ser. Tota Espanya s'ha mobilitzat d'una manera o altra per ajudar els afectats: enviaments de menjar, roba, material, maquinària, recollida de diners... Entitats bancàries han fet donacions, igual que empreses i ajuntaments. Ha estat i continua sent una solidaritat extraordinària, que supera amb escreix els lladres.

Les crítiques a les actuacions de la Generalitat valenciana i al Govern de Pedro Sánchez, han estat i continuen sent notícies diàries, amb acusacions mútues dels que tenen la culpa del que ha passat. La veritat és que el govern que presideix Mazón, novell per cert i amb assessors sense experiència de gestió, no han sabut gestionar la greu situació. Si a això hi afegim que el president Mazón estava menjant amb una periodista amiga per oferir-li la direcció de la radiotelevisió autonòmica… La pregunta és: El president de València ha de contractar la directora del medi públic de la seva comunitat? És evident que no. Que la seva feina és una altra, i més quan l'havien avisat de la situació que vivia. Vaja, que va estar menjant fins passades les 18 hores, amb una llarga sobretaula. Això va fer que arribés tard a la reunió del CECOPI, que és el màxim òrgan de decisions en situacions d'emergència. Els alcaldes no entenien com en un dia de pluges fortes no s'hagués convocat al matí la reunió i es produís a les cinc de la tarda.

Mentrestant, el govern de Pedro Sánchez diuen que havia avisat de l'alerta vermella. No se'n va fer cas. La veritat és que un desastre d'aquesta magnitud és imprevisible, oi? I que el problema ja ve de lluny amb la construcció de vivendes a zones inundables. Cal no oblidar que la Unió Europea ja va avisar en reiterades ocasions de la febre urbanística del govern valencià a les etapes de Zaplana i de Camps. Ara caldrà replantejar-se què es pot fer per arribar a un acord conjunt i resoldre de la millor manera possible la situació que és tremenda

El que cal fer és deixar les diferències ideològiques de banda, l'important són les persones i solucionar-los la greu situació que estan vivint. Ja està bé de retrets, a dialogar, perquè si no és així, caminem malament en aquest país. Ara toca treballar en la mateixa adreça, no cadascú en una adreça diferent. Ho han demostrat els voluntaris amb la seva participació, que es pot ser solidari sense preguntar què pensa oa qui han votat: l'important és ajudar cadascú com pugui i tirar endavant. La solidaritat, no la intransigència, és el que preval quan la situació ho requereix.