Alberto Núñez Feijóo, Pepe Alvarez, Yolanda Díaz i el Congrés d'UGT

Barcelona és l'escenari elegit per la UGT per celebrar el 44è Congrés Confederal, en què serà el  tercer i últim mandat de Pepe Álvarez, si no canvia els estatuts del sindicat -és un dir- La inauguració aquest dilluns ha comptat  amb diversos ministres, consellers, el president de la CEOE, l'alcalde de Barcelona i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, la presència del qual ha estat la primera d'un representant del PP. Un gest de “cordialitat” que alguns han aprofitat per llançar-li unes quantes indirectes, o millor dit han anat directament a ficar-s'hi, malgrat la deferència de Feijóo d'assistir a l'acte.Voltaire deia que “No sempre podem agradar, però sempre podem tractar de ser agradables

Les intervencions, diverses, han estat la posada en escena de les postures de cadascun dels oradors, davant d'un auditori captiu. Amb l'interès que havia despertat la seva presència, Feijóo ha volgut expressar que la seva relació amb el món sindical no és nova, sinó que el seu contacte ha estat intensa. Fins i tot en la seva etapa de funcionari, el llavors secretari general d'UGT Galícia, Suso Mosquera, li va proposar anar a la llista per a una de les eleccions. Oferta que va declinar, però sí que ho va fer en un sindicat independent.

A partir de la història personal, el líder popular va demanar a UGT donar suport a la seva Llei de Conciliació registrada ja al Congrés, va aprofitar la presència del president de la CEOE perquè segueixin a les taules de diàleg social. Però ha continuat demanant que a la llei de Conciliació s'inclogui l'augment dels permisos de paternitat, però també que s'exclogui la flexibilitat laboral, proposta a què s'oposa el sindicat i en fa cas omís.

“L'ocasió la pinten bastos”, això devia pensar la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, que amb un auditori pendent, mitjans de comunicació presents, sabia la repercussió de la seva intervenció al congrés. minut de fer fora els cavalls al seu “paisà” Alberto Núñez Feijóo, en demanar-li que recolzi la reducció de la jornada laboral: “Fareu el mateix que heu fet amb la reforma laboral?”, ha dit Díaz, fent referència al vot erroni del PP que va permetre aprovar la mesura, i sobretot amb el rintintin que ha utilitzat, ha estat innecessària. Feijóo era un convidat, no l'objecte de les seves fòbies. Ni era el lloc, ni el moment. les respectives responsabilitats.

L'artista del Congrés Pepe Álvarez celebrava públicament que l'exvicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera, hagi estat nomenada vicepresidenta primera de la Comissió Europea i s'ha esplaiat en crítiques als que no ho valoren: On són els patriotes que no són capaços de reconèixer la importància que Teresa Ribera sigui vicepresidenta? Doncs a un dels principals crítics ho havia convidat personalment Pepe Álvarez, i li ho podia haver preguntat quan ho va convidar. Feijóo no es va donar per al·ludit i amb cara de no anar amb el tema, va seguir escoltant-lo impertèrrit.

En el repàs del seu informe de la seva gestió, Álvarez la qualifica d'extraordinàriament positiva i ha assegurat que és un dels “millors moments de la història d'UGT”, Pepe Álvarez es va oblidar d'altres etapes més dures de la UGT i que sens dubte han estat molt millor que la seva, com ara l'etapa de Nicolas Redondo en què, entre altres èxits, va aconseguir la unitat d'acció amb CCOO amb Marcel·lí Camacho. Nicolas Redondo, el sindicalista que va dir no a Felipe González i es va mantenir ferm per l'actitud arrogant del ministre Carlos Solchaga.

Tenir memòria i saber reconèixer la feina dels seus antecessors ho hauria d'aprendre el responsable d'UGT, perquè la supèrbia, la prepotència i l'onada al Govern no són mèrits, sinó una altra cosa ben diferent.