En quin punt està la desitjada cura de la SIDA?

El Dia Internacional de la SIDA es commemora cada 1 de desembre des del 1988. Aquesta data va ser elegida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i recolzada per l'Assemblea General de les Nacions Unides com una forma de conscienciar sobre el VIH i la SIDA, a més de fomentar la prevenció, la investigació i el suport als pacients. L'elecció de l'1 de desembre no va ser arbitrària; cercava donar visibilitat al tema abans de finalitzar l'any, en un moment en què l'epidèmia estava causant una profunda crisi sanitària i social. Des de la instauració, aquest dia ha servit com una crida global per combatre l'estigma associat a la malaltia i millorar l'accés a l'atenció mèdica.

La SIDA, o síndrome d'immunodeficiència adquirida, va ser identificada per primera vegada el 1981 als Estats Units, quan els metges van observar un augment inusual de casos d'infeccions oportunistes i càncers rars, com el sarcoma de Kaposi, en homes joves prèviament sans. Aviat es va descobrir que aquestes condicions estaven relacionades amb un virus que atacava el sistema immunològic, identificat el 1983 com el virus d'immunodeficiència humana (VIH). Tot i que l'origen exacte del virus continua sent objecte d'estudi, se n'ha rastrejat la mutació des d'un virus similar present en primats a l'Àfrica occidental.

L'epidèmia de la SIDA ha tingut un impacte devastador al llarg de les dècades. Segons ONUSIDA, més de 84 milions de persones han contret el VIH des de l'inici de la pandèmia, i prop de 40 milions han mort a causa de malalties relacionades amb la SIDA. El 2023, més de 38 milions de persones vivien amb VIH al món. Celebritats com Freddie Mercury, Rock Hudson i Arthur Ashe van posar un rostre visible a la malaltia, ajudant a trencar tabús i generant consciència sobre la importància de la investigació i la prevenció.

Avui dia, gràcies als avenços mèdics, les persones amb VIH poden portar una vida relativament normal amb el tractament antiretroviral. Aquests medicaments no només prolonguen la vida, sinó que també redueixen la càrrega viral a nivells indetectables, cosa que evita la transmissió del virus a altres persones. No obstant això, no hi ha cura definitiva, i els tractaments han de ser continus. A les darreres dècades, la investigació ha avançat cap a teràpies genètiques i vacunes, tot i que encara no s'ha trobat una solució definitiva. Els assaigs més recents mostren resultats prometedors, però la cura continua sent un desafiament complex.

La prevenció és l'estratègia més efectiva contra el VIH. L'ús consistent del preservatiu, l'educació sexual integral, les proves regulars de VIH i l'accés a la profilaxi preexposició (PrEP) han demostrat que són eines clau per reduir la transmissió. A més, combatre l'estigma i garantir l'accés equitatiu als serveis de salut són aspectes essencials per frenar la pandèmia.