El Jutge Pablo Llarena: "Tot discurs que parli de lawfare en la llei d'amnistia és propi de prestidigitadors"
El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha defensat la seva negativa d’aplicar la llei d’amnistia al president a l’exili, Carles Puigdemont, així com als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, perquè per ell la llei exclou els delictes de malversació.
Davant els retrets a les lleis d'amnistia o d'indult general, Llarena ha reconegut que la seva legislació i aplicació estan immerses en un procés de debat marcat per la "polarització de la societat, tant en l’àmbit polític, social i dogmàtic a tots els nivells", i afecta a la separació de poders.
En aquest sentit ha afirmat "tot discurs que parli de lawfare (en la llei d'amnistia) és propi de prestidigitadors", que ha indicat que aquests discursos, en realitat, estan "allunyats de l'anàlisi jurídica" i són propis de l'àmbit polític. El magistrat, a més, està tan segur que la interpretació del Suprem sobre l'amnistia és “tan sòlida” que no creu que “el Tribunal Constitucional la pugui modificar”.
EL TRIBUNAL SUPREM ÉS EL COMPETENT PER AMINISTIAR
En la seva intervenció, titulada "Anàlisi jurídica de la llei d'amnistia", en el marc del Programa de Doctorat en Dret de la Universitat de Valladolid, dins dels seus Seminaris Diàleg amb la Pràctica el magistrat ha afirmat que aquells que diuen que el Tribunal Suprem no té la potestat per decidir a qui amnistiar o no ho fan des de "la ignorància o la mala fe" .
Llarena ha explicat que “ens trobem amb aquesta llei d'amnistia que passa per ser la desactivació de la norma per a un grup de persones. Això genera debat i es qüestiona dins de la societat”, i tot seguit ha fet al·lusió als criteris establerts per la Comissió de Venècia, que va avalar les lleis d’amnistia per la “reconciliació social i política” i la “unitat nacional”, ja que considera que són “objectius legítims en interès de la comunitat”.
“La Comissió de Venècia diu que les lleis d'amnistia són divisòries a la societat. És el poder judicial el que tria qui s'aplica la norma. Des de la ignorància del dret o la mala fe es pot dir que el Tribunal Suprem s'extralimita a l'aplicació de la Llei”, ha defensat en la seva exposició.
El magistrat instructor del procés va esmentar l’article 1.4 de la llei d’amnistia, que especifica el concepte d’enriquiment, i sosté que "inclou aquell qui, amb càrrec als cabals públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d'una contraprestació dinerària, encara que no augmenti materialment el seu nivell de riquesa". A més, sense citar el cas concret del president a l’exili Carles Puigdemont, Llarena ha defensat que "l'amnistia es demana per a unes persones que es jacten que ho tornaran a fer", ha esgrimit.
Escriu el teu comentari