La Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Biscaia ha rebutjat concedir autorització judicial per utilitzar l'esperma d'un home mort en un accident per inseminar la seva parella en no existir un consentiment del mort per utilitzar-lo post mortem, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (YSJPV).
L'Audiència biscaïna ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la parella i el pare del difunt contra la interlocutòria dictada pel Jutjat de Primera Instància número 11 de Bilbao, que també va acordar que no hi havia lloc a la concessió d'autorització judicial per utilitzar el material genètic del mort amb aquesta finalitat.
El tribunal recorda en una interlocutòria, que és ferma i contra la qual no hi ha recurs, que l'ordenament jurídic espanyol permet la reproducció assistida post mortem subjecta a dues condicions: el consentiment i la seva utilització en el termini de dotze mesos.
Respecte al consentiment cita l'article 9 de la Llei sobre tècniques de reproducció humana assistida (LTRHA) i manté que ha de ser "exprés i s'ha de prestar mitjançant les vies formals que estableix la llei i ser específic per a la inseminació post mortem".
Segons indica l'Audiència de Biscaia, “el consentiment per a procedir a la utilització de tècniques de reproducció assistida post mortem ha d'haver estat prestat de manera expressa pel marit o parella. És a dir, el mort ha hagut de consentir expressament la utilització pòstuma del seu esperma amb fins reproductius, sense que hi pugui deduir la voluntat d'aquell de manera implícita".
El tribunal recorda que, en aquest cas, s'ha acreditat que l'home tenia desig de ser pare en vida perquè, segons recull la interlocutòria, la parella havia acudit mesos abans que aquest morís en un accident diversos especialistes en salut reproductiva amb el objectiu de planificar un embaràs.
Tot i això, precisa que "l'exigència de prova de si el mort va consentir la utilització del seu material genètic post mortem no es compleix" i manté que els testimonis de la parella i altres familiars sobre els desitjos personals del mort "no poden suplir el consentiment personalíssim que exigeix el legislador".
"El consentiment exprés és un requisit indispensable per comprovar la voluntat del difunt, que no pot ser substituït per cap mitjà pel fet que té caràcter personalíssim. Per això, no es pot admetre l'autorització judicial a través d'indicis i testimonis, ja que, suplantant la voluntat d'aquell, suposaria una vulneració de la capacitat d'autodeterminació de la persona, que afectaria la llibertat per reproduir-se", va afirmar.
Escriu el teu comentari