"Durant la dictadura els jutges gaudien d'un poder absolut sempre que respectessin el règim polític"

Acaba de rescatar-se de la DANA el darrer llibre del nostre col·laborador, el magistrat jubilat i exdirector de l'Escola Judicial espanyola Pascual Ortuño, publicat per l'editorial valenciana Tirant-lo-Blanc, amb el suggeridor títol “ La Justícia dels Jutges ”. Amb aquest motiu entrevistem l'autor respecte alguns dels interrogants que es plantegen en aquesta obra divulgativa.

P: Per què els jutges tenen tant de poder?

R: La judicatura encarna el tercer poder de l'Estat de Dret, i una de les seves missions constitucionals és exercir un control sobre l'executiu i el legislatiu Quan no hi ha conflictes entre ells aquesta funció passa desapercebuda, però actualment n'ha adquirit una importància que fins i tot crec que és excessiva.

P: A què es deu que al segle XXI els jutges esdevinguin gairebé intocables?

R: El disseny de les estructures profundes de la justícia va quedar obsolet fa molts anys. Va ser una matèria oblidada en la transició a la democràcia i cap govern no n'ha promogut la modernització. polític. Aquesta patent de cors és el que dificulta un control democràtic de la funció judicial. corporativista que ostenta el poder al CGPJ.

P: És normal que els jutges estiguin per sobre de la ciutadania

R: La responsabilitat dels jutges en l'exercici de les funcions és una entelèquia. L'anomenat òrgan de govern dels jutges és segrestat pels partits polítics i és gairebé impossible exigir-los responsabilitat.

La responsabilitat dels jutges a l'exercici de les seves funcions és una entelèquia.

P: Per què la justícia és el tercer poder de lEstat?

R: El model procedeix de la Il·lustració. Els reis van deixar de tenir el poder absolut i aquest va passar al poble sobirà. govern que té la missió d'administrar l'interès públic, i la judicatura que gaudeix d'independència funcional. sorgeix quan aquesta independència es dilueix i no funciona.

P: Està antiquat el model judicial espanyol?

R: Efectivament, el model correspon a una societat agrària i preindustrial, ja que les reformes que s'han introduït han estat majoritàriament erràtiques. lleis Aquest model va deixar de ser necessari amb la facilitació de la normativa per mitjans electrònics.

P: Per què des de fa alguns anys s'ha incrementat tant la crítica als jutges?

R: La raó és que la societat postindustrial, l'accés generalitzat a la cultura i l'estructura social i econòmica ha generat un creixement geomètric de la litigiositat. A més, els conflictes solen ser més complexos pels components internacionals. Això provoca no només la dilació de la resposta judicial, sinó també la qualitat de les resolucions.

L'opció de la cooptació corporativa que s'ha reclamat per algunes associacions judicials, encoratjada per alguns partits polítics com a excusa per no perdre el control del CGPJ, no existeix a cap país.

P: Els jutges han de triar els jutges o com s'hauria de tractar l'elecció als òrgans judicials?

R: L'opció de la cooptació corporativa que s'ha reclamat per algunes associacions judicials, encoratjada per alguns partits polítics com a excusa per no perdre el control del CGPJ, no existeix a cap país. És evident que a qui més interessa tenir bons jutges és a la ciutadania, per la qual cosa l'elecció ha de recaure a les institucions més representatives de la societat. A la majoria dels països els òrgans d'elecció estan integrats per representants de l'advocacia, de les facultats de dret, de la fiscalia, del notariat, dels sindicats, de les organitzacions empresarials, dels partits polítics i, evidentment, amb una presència important dels mateixos jutges en proporció a les diferents especialitats i del ministeri de justícia. Però l'essencial és que l'elecció recaigui en professionals de gran prestigi, la independència dels quals estigui garantida. L'elecció dels alts càrrecs judicials per raons de la seva afinitat amb els partits polítics és una aberració que és urgent que es modifiqui.

P: Com es trien els jutges als diversos països?

R: El més freqüent per a l'ingrés a la judicatura és que hi hagi diverses vies d'accés per garantir els principis d'igualtat, mèrit i capacitat. Es valora lesforç en la formació inicial, però també lexperiència, la trajectòria professional, les competències pròpies de lexercici de la funció, la independència de criteri o la capacitat de treball en equip, entre altres.

En alguns casos ―no en tots―, més que el mèrit i la capacitat compta la proximitat a les executives dels partits.

P: Hi ha estàndards a la Unió Europea per a la selecció de jutges?

R: Cada país té el seu propi sistema de reclutament, on és rellevant la tradició històrica, però amb caràcter orientatiu es va treballar en la concreció d'una sèrie de requisits mínims que es van recollir en un document elaborat per la Xarxa de Consells de la Judicatura europeus, que s'anomena la Declaració de Dublín. El sistema espanyol no surt gaire ben parat ja que no es concedeix cap importància a l'experiència ni a la trajectòria professional i jurídica de les persones que opten per ingressar a la carrera, i s'hiper valora la capacitat memorística per al recitat d'un temari davant un tribunal. Fins i tot s'ha suprimit la resolució de casos pràctics que servien per acreditar les capacitats d'anàlisi, comprensió i redacció de textos.

P: Quines millores caldria aplicar a la justícia espanyola?

R: Són moltes. Impossible concretar en poc espai. Al llibre publicat en recullo algunes, i he de reconèixer que a la recent Llei Orgànica 1/2025 s'ha recollit la implementació dels tribunals d'instància com a base organitzativa que existeix a la major part dels països europeus, i els mitjans alternatius a la justícia contenciosa.

P: És funció de la justícia garantir la seguretat de les persones, defensar la propietat privada i perseguir la delinqüència?

R: Els jutges i les jutgesses tenen un paper important en aquesta funció, però jo diria que no és la principal. La responsabilitat és compartida i radica, primer, a les lleis, que correspon redactar al parlament, després als cossos policials, tant nacionals com autonòmics, sense oblidar els municipals, i després als poders executius que han d'assegurar els mitjans i els pressupostos per a aquesta prioritat que avui reclama la ciutadania.

El disseny de les estructures profundes de la justícia va quedar obsolet fa molts anys. Va ser una matèria oblidada en la transició a la democràcia i cap govern no n'ha promogut la modernització.

P: Està polititzada la justícia?

R: La meva resposta és un no rotund, perquè conec molt bé la carrera judicial i hi ha un alt grau d'independència de la immensa majoria dels gairebé sis mil jutges. Ara bé, el sistema de provisió d'alts càrrecs propicia la politització, ja que hi ha esferes de selecció d'alts càrrecs que correspon al CGPJ, i aquest depèn de la designació que realitzen el congrés i el senat formalment, però que a la pràctica, com reiteradament hem vist, es produeix per un repartiment entre les directives dels partits polítics.

P: Els jutges i jutges poden tenir i manifestar la seva ideologia o preferències polítiques?

R: Com a ciutadans i ciutadanes que són, tenen ple dret, però un elemental sentit de la responsabilitat i la prudència, han de ser honestos i abstenir-se d'intervenir en els casos amb rerefons polític o ideològic.

P: Com veu el futur de la judicatura?

R: Sóc optimista històric, Confio que la polarització que patim toqui fons i que es pugui aconseguir el gran pacte per la justícia que des de fa molts anys s'està reclamant per la ciutadania.