VÍDEO | Així va enganyar una policia infiltrada a un català amb qui va tenir una relació sentimental

L' espionatge policial i la infiltració en moviments socials és un tema que ha generat un intens debat a la societat espanyola en els darrers anys. Aquest fenomen ha estat especialment evident a Catalunya i al País Valencià, on les forces de seguretat de l'Estat han emprat agents infiltrats per espiar col·lectius socials i polítics. El documental Infiltrados , emès ahir a la nit al programa 30 minuts de 3Cat, aborda en profunditat aquestes operacions encobertes, centrant la seva investigació en els patrons comuns dels policies infiltrats, els seus mètodes i els errors comesos durant les missions. El documental, que dura una hora, és el resultat de tres anys de recerca per part de La Directa, TV3 i Polar Star Films.

La trama del documental s'inicia amb una anàlisi de les operacions d'infiltració que van començar a principis del 2020, després de les mobilitzacions de la tardor del 2019 contra la sentència del procés. Al llarg de la seua investigació, es destaca l'ús d'identitats falses per part d'almenys quatre agents infiltrats, que es van fer passar per persones involucrades en moviments socials de Catalunya i el País Valencià. Aquests agents, que formaven part de la 33a promoció de l'Escola de Policia d'Àvila, actuaven sota la direcció de la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, basant-se en el complex policial al barri de Canillas, Madrid.

El documental detalla com cadascun dels agents infiltrats va adoptar una estratègia diferent per guanyar la confiança dels membres dels moviments socials. Per exemple, l'agent conegut com a Marc es va vincular a l'esquerra independentista a través de la seva participació a la universitat i col·lectius d'habitatge. Ramon, per la seva banda, es va infiltrar a l'entorn de València, on va liderar accions de sabotatge per evitar aixecar sospites sobre la seva veritable identitat. Dani va utilitzar relacions sexoafectives com a eina d'infiltració, mentre que la Maria es va presentar com una activista més a Girona, establint una relació amb Òscar Campos i mostrant la seva família reial, fet que va generar certs dubtes sobre les seves motivacions.

Un dels aspectes més impactants del documental és l?exploració dels efectes psicològics d'aquestes infiltracions en els activistes i les víctimes involucrades. Segons el psiquiatre Pau Pérez-Sales, director del Centre Sira, les experiències viscudes pels afectats van ser tan intenses que es van descriure com a "maltractament o tortura". Aquests impactes emocionals no només van afectar els individus infiltrats, sinó també els grups als quals es dirigien, cosa que va provocar una sensació generalitzada de desconfiança i angoixa.

El cas de l'espionatge policial a Espanya no és únic, ja que hi ha precedents internacionals que posen en evidència la magnitud d'aquestes operacions encobertes. Al Regne Unit, el Spycops Scandal va involucrar més de 100 policies que es van infiltrar en més de 1.000 grups polítics, una xifra que ressalta l'amplitud i les conseqüències d'aquest tipus d'intervencions estatals. Aquest cas, juntament amb els testimonis recollits al documental Infiltrados , posa de manifest la necessitat d'obrir un debat sobre els límits legals i ètics de les operacions d'infiltració i l'ús d'agents encoberts.

El documental també destaca les conseqüències legals que han derivat d'aquestes pràctiques. Diverses persones i col·lectius han presentat querelles contra els agents infiltrats i els seus superiors per tortura, maltractament i revelació de secrets. Aquestes accions legals busquen aclarir les irregularitats comeses pels cossos de seguretat i donar resposta a les víctimes d'aquestes operacions.

L'equip de recerca de La Directa, que va estar darrere de la realització d'aquest documental, va rebre el 9è premi de periodisme de recerca Ramon Barnils el novembre de 2023. Aquest reconeixement es va atorgar pel rigor a les tècniques de recerca utilitzades, així com per l‟impacte social i polític que va generar la difusió d‟aquests casos d‟espionatge. L'equip de recerca va estar compost per Gemma Garcia Fàbrega, Jesús Rodríguez Sellés, Ester Fayos, Irene Molina, David Bou i Marc Iglesias Colomer, que van treballar incansablement per destapar una realitat que fins aleshores havia estat oculta.