L'energia nuclear a Catalunya, amenaçada: Quanta vida li queda?

L' energia nuclear ha estat i és un pilar fonamental en el subministrament elèctric de Catalunya, amb les centrals d' Ascó I, Ascó II i Vandellòs II representant el 59% de l'electricitat consumida a la regió. Aquest pes energètic s‟ha traduït en una gran contribució a la lluita contra el canvi climàtic, evitant l‟emissió de milions de tones de CO₂. Tot i això, el sector està amenaçat. A finals del 2023, el Govern central va aprovar un pla que preveu el "cessament de l'operació de les centrals nuclears entre el 2027 i el 2035". Es complirà? S'hauria de complir? ¿S'està treballant en una transició? Quines seran les alternatives?

Què és l'energia nuclear?

L'energia nuclear és una font d'energia que es genera a través de reaccions nuclears, en les quals els nuclis dels àtoms es divideixen (fissió) o es combinen (fusió) per alliberar una gran quantitat d'energia. Actualment, la forma més comuna d'energia nuclear utilitzada per generar electricitat és la fissió nuclear, que passa principalment en reactors nuclears.

En aquest procés, els àtoms d'urani o plutoni es trenquen en ser bombardejats amb neutrons, alliberant calor que s'utilitza per escalfar aigua i produir vapor. Aquest vapor mou les turbines que generen electricitat. amb una petjada de carboni molt baixa, la qual cosa la fa atractiva com a opció en la lluita contra el canvi climàtic.

La primera central nuclear per a generació d'electricitat es va posar en marxa el 1954 a Obninsk, Rússia, ia Catalunya, l'energia nuclear es va començar a utilitzar a la dècada del 1980 amb la inauguració de les primeres plantes, com la de Vandellòs I. Des de llavors, l'energia nuclear ha estat un pilar important a la matriu energètica catalana i mundial, encara que també ha estat objecte de controvèrsia a causa dels riscos associats, com els residus radioactius i la seguretat.

Moviment antinuclear

Els moviments contra l'energia nuclear van començar a guanyar força a les dècades de 1960 i 1970, impulsats pel temor creixent als riscos dels accidents nuclears i la preocupació mediambiental. Els esdeveniments clau que van enfortir aquesta oposició van ser l' accident de Three Mile Island el 1979 , que va evidenciar els perills de les plantes nuclears, i el desastre de Txernòbil el 1986 , que va causar una crisi sanitària i ambiental de gran magnitud. Aquests incidents, juntament amb l'auge dels moviments ecologistes en defensa de fonts d'energia més netes, van portar diversos països, especialment a Europa, a adoptar polítiques antinuclears i moratòries en la construcció de noves plantes nuclears.

 

El canvi de postura de la Comissió Europea

Tot això fins al 2022. Fa tres anys, la Comissió Europea va fer un gir significatiu en la seva postura respecte a l'energia nuclear, juntament amb el gas, en decidir classificar-los com a fonts d'energia “verds” dins de la seva Taxonomia Verda. Aquest canvi es va sustentar en la necessitat duna transició energètica eficient i sostenible, especialment en un context de creixent inseguretat energètica arran de la guerra a Ucraïna.

La Comissió va defensar que tant l'energia nuclear com el gas poden tenir un paper essencial en la transició cap a un sistema energètic més net, ja que permet la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en comparació amb els combustibles fòssils tradicionals.

La decisió va ser recolzada per països com França, que precisament depèn en gran mesura de l'energia nuclear per a la seva electricitat, així com per Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia i, en definitiva, per alguns partits de centredreta a Europa, que van veure en aquesta decisió una manera de reduir les emissions de CO₂ a curt i mitjà termini mentre es desenvolupen fonts renovables com la solar i l'eòlica, evitant així fer servir una font d'energia. també va trobar l' oposició de forces progressistes i ecologistes que consideren que el gas i la nuclear no són veritablement sostenibles.

La decisió va passar per un procés d'aprovació en què els països membres van tenir l'oportunitat de vetar la proposta. Tot i això, cap d'ells va exercir aquest dret, cosa que va permetre que la proposta avancés. Tot i que la Comissió Europea va ser la que va plantejar la inclusió de la nuclear i el gas a la Taxonomia Verda, la decisió final va dependre dels països membres, que van aprovar la mesura dins del Consell de la UE.

Hi havia alguna base científica per sustentar el canvi de la Comissió Europea? Aquesta va justificar la seva decisió mitjançant informes tècnics que van assenyalar que la nuclear, en no emetre CO₂ durant la seva operació, i el gas, amb tecnologies de captura de carboni, podrien ser necessaris per reduir les emissions a curt i mitjà termini, mentre es desenvolupen fonts renovables com ara la solar i l'eòlica.

Després del canvi de la Comissió Europea, la llavors vicepresidenta del Govern, Teresa Ribera, antinuclear, va canviar de postura i va passar a recolzar-la. Per la seva banda, Teresa Jordà, llavors consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, del Govern d'ERC, va anunciar que això no canviava res, que es tallaria el 2027. Després de posposar aquesta data de caducitat al 2040, el nou Govern va establir Sílvia Paneque com a consellera de Transició Ecològica, que recentment ha fet al·lusió a aquest tipus d'energia.

La carta de la presidenta d'Extremadura, la popular María Guardiola

La declaració de Paneque neix després d?una carta de la presidenta de la comunitat d?Extremadura, María Guardiola. La dirigent, pertanyent al Partit Popular, ha fet una crida recent que posa el focus sobre el debat nuclear a Espanya. En una carta adreçada al president català Salvador Illa, així com a altres líders autonòmics, Guardiola va instar a formar un front comú per demanar la continuïtat de les centrals nuclears, argumentant que el tancament planificat pel Govern central afectarà greument l'ocupació, el PIB i la sobirania energètica de les regions amb plantes nuclears.

Guardiola va destacar que la central d'Almaraz, a Extremadura, és un exemple d'excel·lència i de desenvolupament local, sostenint més de 3.000 famílies a la seva àrea d'influència. Va demanar a Illa ia altres líders que s'uneixin a una manifestació el proper 18 de gener per reivindicar la importància d'aquestes instal·lacions. Tot i això, el Govern de Catalunya ha rebutjat aquesta proposta.

Paneque va reafirmar que el compromís del Govern és avançar cap a un model energètic basat exclusivament en fonts renovables. Paneque va insistir que Catalunya està “endarrerida” en aquest aspecte i va subratllar que l'objectiu és assolir un 50% de producció renovable per al 2030. Aquest posicionament reflecteix una postura clara cap a la descarbonització total i deixa poc espai per a la reconsideració del paper nuclear.

Es compliran els terminis del Govern?

Lluny d?aclarir les coses, la resposta de Paneque no va aclarir la incògnita de l?energia nuclear a Catalunya: quina és l?alternativa? D'on provindrà el 59% de l'energia de Catalunya que avui prové de la nuclear?

El Govern central ha reafirmat, a través del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, el compromís amb el calendari de tancament entre els anys 2027 i 2035. Recentment, la nova ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va reiterar que Espanya manté el seu full de ruta per al tancament de les centrals nuclears fins al 2035. No obstant, pressions com l'esmentada provinent d'Extremadura, i d'altres més que s'han produït i que es podrien continuar produint, podrien fer que el Govern reconsiderés les dates, argumentant preocupacions sobre la seguretat del subministrament i l'impacte econòmic.

La decisió de complir el tancament planificat és objecte de debat. D'una banda, el tancament de les centrals nuclears està arrenglerat amb els objectius de transició cap a energies renovables i la reducció de residus radioactius. D'altra banda, entitats com Foment del Treball adverteixen que sense l'energia nuclear, Catalunya podria enfrontar riscos a la seguretat del subministrament elèctric i un augment en els preus de l'electricitat.

¿S'està treballant en una transició? Sí, s'estan fent esforços per facilitar la transició cap a fonts d'energia renovable. El PNIEC estableix objectius ambiciosos per incrementar la capacitat instal·lada d'energies renovables, com ara la solar i l'eòlica. Tot i això, Catalunya ha mostrat un progrés limitat en aquest aspecte. Informes assenyalen que la comunitat està "endarrerida" en el desenvolupament d'energies renovables, cosa que podria complicar la substitució de la capacitat de generació nuclear en els terminis previstos.

Les principals alternatives proposades inclouen el desenvolupament massiu d'energies renovables, especialment solar i eòlica. Per compensar el tancament de les nuclears a Catalunya, s'estima que es necessitarien al voltant de 18.450 MW de potència instal·lada de panells solars, cosa que implicaria multiplicar significativament les instal·lacions actuals. A més, es considera la implementació de tecnologies d'emmagatzematge d'energia i la millora de leficiència energètica per garantir un subministrament estable i sostenible.