Alarmant: 59 funcionaris van patir "agressions sexuals greus" a presons catalanes durant 2024

L'associació Marea Blava assegura que 59 funcionaris de presons han patit "agressions sexuals greus" a les presons catalanes, segons l''Informe d'incidents als centres penitenciaris del 2024' elaborat a partir de dades oficials i extrets d'antics informes de l'entitat.

Des de l'associació asseguren que aquestes agressions eren "gairebé inexistents" fa 5 anys i que constitueixen la punta de l'iceberg dels que pateixen les funcionàries dones, que reben agressions verbals o menyspreus per qüestió de gènere, segons el document.

Marea Blava assegura que "en el 64% de les agressions sexuals greus a treballadors penitenciaris l'agressor és estranger" i critiquen que a les dades facilitades per la Conselleria de Justícia no figura cap incident d'índole sexual a treballadors dels Centres Penitenciaris Oberts de Catalunya .

Segons l'informe, el 2024 va ser l'any en què més agressions sexuals greus es van registrar, amb un total de 25, seguit del 2023, amb 22 i 2022 amb 11 i el centre penitenciari en què es van produir més fets va ser a Brians 2 ( Barcelona), seguit de Puig de les Basses (Girona), Quatre Camins (Barcelona) i Lledoners (Barcelona).

L'associació sosté que en els darrers dos anys la població reclusa ha augmentat un 11,4% i que s'acosta a la seva "ocupació òptima", amb un 87,2% de la seva capacitat.

Pel que fa a les agressions a funcionaris, Marea Blava sosté que entre el 2007 i el 2024 s'ha produït un increment d'episodis de violència contra funcionaris d'un 330%, pel que fa a "un mal endèmic, una xacra instaurada al sistema penitenciari".

Segons les dades de la plataforma, el 2024 hi va haver 46 agressions greus a funcionaris, 112 lleus i 397 sense lesió i que el total de funcionaris agredits (555) o que han patit una temptativa (316) van assolir els 871 l'any passat, davant de els 833 del 2023 i els 851 del 2022.

L'informe recull que el centre on més agressions greus es van produir el 2024 va ser Brians 1 (Barcelona) i Mas d'Enric (Tarragona), amb 10 episodis cadascun, seguit de Ponent (Lleida), amb 9, i de Lledoners (Barcelona) amb 7.

Pel que fa a agressions entre interns, Marea Blava sosté que l'any passat hi va haver 1.587 episodis lleus i 42 greus, i Mas d'Enric i Brians 2 són els centres en què es van produir més enfrontaments greus.

L'informe recull que, dels 16 decessos registrats a les presons catalanes el 2024, 11 van ser per suïcidi i es van registrar 122 intents i que la població nacional "és més propensa a les sobredosis lleus i greus, a les vagues de fam i suïcidis ja les autolesions greus".

El document registra 73 sobredosis a les presons catalanes el 2024, 107 incendis provocats i 548 vagues de gana.

Dels darrers 8 anys, el document subratlla que el 2024 és el segon any amb un nombre menor d'interns amb permisos penitenciaris concedits, amb un total de 4.272.

Preguntades sobre això, fonts de la Conselleria sostenen que en els darrers tres anys "s'ha produït una notable disminució en el nombre d'agressions amb resultat de lesions greus, que són les que causen baixa laboral mèdica", passant per cada 1000 interns de 14 ,8 el 2022 a 9,3 el 2024, una reducció del 31%, i de les lleus en un 27,64%, amb 166 funcionaris agredits el 2022 davant dels 123 el 2024.

Tot i això, reconeixen que hi ha hagut un "augment d'una tercera categoria d'agressions, les que no deixen lesions físiques" d'un 32%, passant de 317 el 2022 a 435 el 2024, però asseguren que les dades reflecteixen una millora qualitativa en la gestió de la sinistralitat laboral gràcies a la formació pràctica dels professionals.

Des del departament sostenen que la Secretaria de Mesures Penals està treballant per millorar la convivència i la seguretat als centre penitenciaris i que el conseller Ramon Espadaler ha manifestat en reiterades ocasions el seu suport perquè els professionals penitenciaris siguin considerats com a agents de l'autoritat.