Descobreixen una nova espècie humana amb un cervell més gran que el de Homo sapiens

Fòssils trobats a la Xina podrien canviar la nostra comprensió de l'evolució humana

|
LosrestosdeXujiayao
Les restes de Xujiayao

 

Una increïble troballa a la Xina ha deixat perplexos els científics i podria redefinir la nostra història evolutiva. Restes humanes trobades en diverses excavacions al país, que daten d'entre 300.000 i 100.000 anys, han desafiat totes les teories prèvies sobre els orígens humans. Encara que aquests fòssils mostren indicis clars de ser homínids arcaics, els experts no aconseguien identificar a quina espècie pertanyien, cosa que va generar confusió durant dècades.

Tot i això, un equip de científics liderat per Christopher Bae, de la Universitat de Hawaii, ha suggerit que aquests fòssils podrien pertànyer a una espècie prèviament desconeguda: Homo juluensis. El més sorprenent d'aquest ancestre humà és el seu cervell notable, que podria haver estat més gran que el dels humans moderns (Homo sapiens). Els cranis trobats a la zona tenen una capacitat estimada de 1.700 a 1.800 centímetres cúbics, considerablement més gran que la mitjana dels humans actuals (1.350-1.450 cc).

Aquesta troballa ha provocat controvèrsia al món de la paleoantropologia. Alguns científics, com Bae i el seu col·lega Wu Xiujie, estan convençuts que Homo juluensis mereix ser reconegut oficialment com una nova espècie a causa de les seves característiques úniques, mentre que altres qüestionen la manca d'evidència genètica per a una classificació definitiva. No obstant això, la hipòtesi de Bae i Wu aporta una peça clau a un trencaclosques que fa anys que no es resol: la relació entre els humans actuals i els seus ancestres arcaics.

Entre els fòssils trobats a la Xina destaquen 21 fragments de crani, dents i mandíbules que van ser trobats a la dècada de 1970 al jaciment de Xujiayao, i altres en llocs com Lingjing i Harbin. Encara que en el seu moment aquestes restes van ser ignorades o malinterpretades, avui els científics s'han adonat que podrien representar una espècie humana antiga diferent, potser més propera als denisovans .

Si l'anàlisi de Bae i Wu és correcta, aquesta podria ser una de les troballes més importants de la paleoantropologia en les últimes dècades, desafiant la teoria tradicional de la "sortida d'Àfrica" i oferint noves perspectives sobre la diversitat d'homínids a Àsia . Tot i això, el debat continua obert, i el reconeixement oficial d' Homo juluensis com una nova espècie encara s'ha de determinar.

L'Home Drac?

Mentrestant, altres investigadors, com el professor Chris Stringer, suggereixen que aquests fòssils podrien pertànyer a una espècie ja coneguda, l' Homo longi o Home Drac, que va ser descrit a partir d'un crani trobat el 1933. Aquest crani, que va estar ocult durant més de 80 anys, podria oferir una clau per desxifrar la veritable identitat de les restes trobades a Xujiayao i altres zones de la Xina.

Aquesta troballa ens podria portar a replantejar no només l'evolució dels humans a Àsia, sinó també a entendre millor com diverses espècies d'homínids van coexistir i evolucionar en diferents parts del món. Sens dubte, els propers anys estaran plens de descobriments i debats que canviaran per sempre la nostra visió de la història de la humanitat.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA