Augment alarmant de la violència a les presons catalanes el 2024: la CSIF proposa solucions

L'any 2024 s'ha consolidat com el més violent a la història recent de les presons catalanes. Segons dades recopilades per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), es van registrar un total de 607 agressions, cosa que representa un increment del 4,3% en comparació del 2023. D'aquestes, 79 van ser agressions greus, encara que, en contrast , aquesta xifra suposa una disminució del 24,75% respecte de l'any anterior.

D'altra banda, les agressions lleus van augmentar en un 10,7% , assolint les 528 incidències . A més, es van comptabilitzar 338 temptatives d'agressió , cosa que indica una reducció del 40% en comparació del 2023. En conjunt, sumant agressions i temptatives, es van registrar 945 incidents , un 17,75% menys que l'any anterior. Aquestes xifres reflecteixen una mitjana diària d' 1,66 treballadors agredits , xifra que puja a 2,58 si s'hi inclouen les temptatives.

L'assassinat de Núria López

Per primera vegada en quatre dècades, el sistema penitenciari català va ser testimoni de l?assassinat d?un treballador. El març del 2024, la treballadora Núria López va ser brutalment assassinada per un intern al centre penitenciari de Brians 2. Aquest tràgic succés va posar de manifest les mancances en matèria de seguretat i la necessitat urgent d'implementar mesures preventives. Segons ha informat La Razón, la Generalitat encara no ha apartat de les cuines als interns amb delictes de sang, deu mesos després de l'assassinat de Núria López.

Les agressions amb component sexual també van experimentar un preocupant augment, passant de 22 el 2023 a 27 el 2024 . D'aquestes, el 59,26% van ser comeses per interns estrangers i el 94,14% dels agressors van ser homes. A més, el 92,55% dels incidents van ser protagonitzats per adults. Aquestes estadístiques subratllen la necessitat d'abordar qüestions relacionades amb la gestió de la diversitat cultural i la implementació de programes específics de prevenció de la violència sexual a l'entorn penitenciari.

En analitzar la distribució dels incidents per centre, s'observa que Brians 1 lidera la llista amb un total de 261 incidents , seguit de Brians 2 amb 134 i Quatre Camins amb 96 . Aquestes dades indiquen la necessitat davaluar les condicions específiques de cada centre i adaptar les estratègies de prevenció i seguretat segons les particularitats de cada institució.

Davant aquest panorama, el sindicat CSIF ha elevat una sèrie de demandes per millorar la seguretat i les condicions laborals a les presons catalanes. Entre elles, destaquen el reconeixement dels funcionaris com a agents de l'autoritat , la implementació d'aerosols d'acció adequada per a la defensa personal, la medicació diluïda per a interns amb ús indegut de substàncies, la limitació d'accés a associacions que fomenten violència contra els funcionaris, la separació efectiva d'interns conflictius, millores a les infraestructures dels centres penitenciaris i el redimensionament de les plantilles per abordar l'envelliment del personal.

Entrevista en exclusiva a la CSIF

El responsable de CSIF Presons Catalunya, Alberto Gómez , ha assenyalat que l'increment de la violència a les presons catalanes es deu principalment a "la manca d'una política contundent contra l'agressor". Segons Gómez, "falten mitjans, falta personal i falten decisions polítiques que posin l'administració al lloc que es mereix". En aquest sentit, denuncia que “no és una qüestió de prevenció, sinó de castigar l'agressor amb la major pena possible i abandonar el bonisme i el blanqueig. ".

Sobre les demandes del sindicat, Gómez assegura que "no demanem res d'extraordinari, només coses de sentit comú". Una de les principals exigències és "ser reconeguts com a agents de seguretat", cosa que, segons explica, "depèn del Govern. És una incoherència que encara no s'hagi aprovat". També reclamen l'aprovació de l'ús d'aerosols de defensa personal: " L'esprai és legal i està reconegut , però hi ha una pressió mediàtica per part d' associacions que insisteixen que s'usarà de manera indiscriminada".

Una altra de les preocupacions del sindicat és l'actuació de determinades associacions: "El principal instigador és Iñaki Rivera , que dirigeix diverses associacions com Irídia i l'Observatori per a la Protecció dels Drets Humans dels Interns. També compten amb el beneplàcit i la col·laboració del Síndic de Greuges, i dificulten molt la nostra tasca”. A més, critiquen la manca de mesures per frenar la violència dels interns reincidents: "Cal aplicar el màxim càstig que permet la legalitat i el reglament penitenciari, i limitar l'accés d'associacions que només fomenten la violència contra nosaltres". També demanen canvis en l'administració de la medicació per a interns perillosos: “Si la medicació s'administrés en format diluït, evitaríem que trafiquin amb ella dins de la presó ”.

Finalment, Gómez ha criticat els acords assolits per la Generalitat en matèria penitenciària: “No s'han pres mesures efectives. augmentar". Segons el responsable sindical, "falten decisions valentes i, per això, calen dirigents valents" . En aquest sentit, ha assenyalat directament a l'actual consellera de Justícia: "Critiquem Ubasart, la pitjor consellera que hem tingut, però el senyor Espadaler va camí del mateix. No decidir també és una decisió".