Catalunya perd un 28% de les poblacions animals salvatges del 2002 al 2023

Catalunya ha experimentat una pèrdua mitjana del 28% a les poblacions salvatges entre el 2002 i el 2023, segons dades de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat que actualitzen l'Índex Planeta Viu per al territori català (LPI-Cat per les sigles en anglès).

L'LPI és un índex creat per WWF ia Catalunya ho impulsa la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat i el coordinen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i altres institucions, informa el Creaf en un comunicat aquest dimecres.

Es tracta de la quarta actualització de l'LPI que fa Catalunya, que és l'"única comunitat que disposa d'aquesta dada a tot el territori espanyol", i constata una pèrdua d'espècies més gran respecte a l'última actualització de l'LPI-Cat, del 2022.

En aquesta edició s'han incorporat dades de 353 espècies, 32 més que a l'edició de fa dos anys: s'ha inclòs el samaruc (València hispànica), un petit peix propi de les llacunes litorals; al ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus); al teixó (Meles meles); o la granota vermella (Grana temporaria).

També s'ha analitzat "per primera vegada" quina és l'evolució general de l'LPI-Cat per esbrinar si aquesta pèrdua a les poblacions s'ha accelerat, frenat o mantingut estable durant els darrers anys.

Els resultats apunten que, encara que no s'està atenuant la pèrdua de biodiversitat, "tampoc no s'ha accelerat els últims anys" i es manté en una mitjana anual d'1,5% de pèrdua d'exemplars.

L'investigador del Creaf i coordinador del grup d'experts que calculen aquest índex en el marc de l'Observatori de la Biodiversitat, Sergi Herrando, ha assegurat que "per primera vegada" s'han pogut incloure a l'LPI espècies marines, a través del seguiment de la biodiversitat marina al Cap de Creus i Illes Medes (Girona).

El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, ha afirmat que “cal implementar objectius ambiciosos amb polítiques que reverteixin aquesta tendència”, i ha defensat que la Conselleria treballa per tenir la Llei de la Natura a mitjans del 2025 i l'Agència de la Natura operativa a principis del 2026.

Dades alarmants

Durant el 2024 s'ha actualitzat i millorat la informació per ambients, "que no es publicava des del 2020", i s'ha observat un descens del 40% en ambients agrícoles i prats i en els ambients d'aigües continentals en els darrers 22 anys, i ha estat del 15% en boscos i matolls.

Tot i que de mitjana s'observa una disminució de les poblacions animals des de principi de segle, hi ha diversitat de casos: les poblacions de 164 espècies disminueixen, 70 creixen i les 119 restants no mostren tendències poblacionals significatives.

Els grups que mostren un descens més general són les papallones diürnes --com la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i el escac ferruginós (Melanargia occitanica)-- i els peixos --com el sarg (Diplodus sargus) o el barb de l'Ebre (Luciobar--7).

Pel que fa als mamífers, hi ha més espècies en augment que en disminució: l'ós (Ursus arctos) o el teixó són exemples de mamífers en increment, mentre que el ratpenat de cova de Schreibers (Miniopterus schreibersii) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) estan disminuint