Dia Internacional de la Dona a la Ciència: Què s'ha fet i què falta per fer?

Avui, 11 de febrer, el món commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i el Dia Mundial de la Dona Mèdica. Són dues efemèrides que visibilitzen el paper crucial de les dones en aquests àmbits i les barreres que encara s'enfronten. El Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència va ser proclamat el 2015 per l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb l'objectiu de promoure l'accés i la participació plena i equitativa de les dones a la ciència, la tecnologia i la innovació.

Per la seva banda, el Dia Mundial de la Dona Mèdica se celebra en honor a Elizabeth Blackwell, la primera dona a obtenir un títol de medicina a la història moderna, i busca reconèixer el treball de les dones en la medicina i la salut. Tot i els avenços aconseguits, les xifres i els testimonis evidencien que la bretxa de gènere persisteix en aquests sectors, amb obstacles que van des de la manca de representació en llocs de lideratge fins a la discriminació i la invisibilització dels seus èxits.

La dona catalana a la ciència

Als centres de recerca de Catalunya, les dones representen aproximadament el 55% a les etapes predoctorals. Tot i això, aquesta proporció disminueix significativament en posicions de més responsabilitat, amb només un 28% de dones liderant grups de recerca en l'àmbit de les ciències de la vida i la salut. A nivell nacional, la proporció de dones al personal investigador se situa al voltant del 40%.

A mesura que les científiques avancen a les seves carreres, enfronten obstacles que limiten el seu progrés cap a posicions de lideratge. Un estudi va revelar que les dones triguen, de mitjana, 14 anys més que els homes a assolir una càtedra universitària, evidenciant una clara desigualtat en les oportunitats de promoció. A més, la manca de referents femenins en posicions destacades perpetua estereotips de gènere i desencoratja les joves a seguir carreres científiques.

Les científiques sovint enfronten discriminació tant quantitativa com qualitativa. Un informe del CSIC destaca que, encara que les dones representen gairebé el 50% del personal als seus centres, la seva presència als nivells més alts de recerca és només del 15%. A més a més, testimonis d'investigadors revelen experiències de comentaris despectius, bretxes salarials i exclusió d'oportunitats professionals. Un cas recent al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) va exposar denúncies d'assetjament i abús de poder i va subratllar la necessitat d'abordar aquestes problemàtiques de manera urgent.

Esther Lozano, de l'Hospital de Bellvitge: "El sostre de vidre segueix present a la sanitat catalana, però els programes de lideratge femení comencen a donar fruits"

L'accés a la professió mèdica a Catalunya és, en principi, equitatiu, però hi ha diferències notables en la representació en càrrecs de lideratge. Esther Lozano, referent d'igualtat a l' Hospital de Bellvitge, ha destacat en exclusiva per a CatalunyaPress que a l'Institut Català de la Salut (ICS), s'han adoptat accions positives per corregir els possibles biaixos de gènere. Des de fa cinc anys, s'ha implementat el Programa de Lideratge a Femení, que busca impulsar l'accés de les dones a càrrecs de comandament a la sanitat pública catalana.

Tot i això, el sostre de vidre segueix present. El 2019, el 70% del personal de l'ICS eren dones, però aquesta proporció s'invertia en els llocs directius. Per combatre aquesta situació, l' ICS ha apostat per programes de mentorització i formació en lideratge femení. El Programa d'Expertesa a Lideratge a Femení ha demostrat la seva eficàcia: de la primera edició del 2019, vuit dones van pujar a càrrecs d'alta direcció; a la segona edició de 2021, van ser dotze. L'edició del 2024 ha comptat amb 26 participants i 11 mentores, consolidant el seu impacte en la reducció de la bretxa de gènere a la direcció hospitalària.

Conciliació i drets laborals

Un dels principals reptes per a les dones a la medicina és la conciliació entre la vida professional i personal. Lozano destaca que, a l' Hospital de Bellvitge, s'han adoptat mesures concretes per abordar aquesta problemàtica, especialment per reduir la bretxa salarial indirecta derivada de la maternitat. Gràcies a l'aplicació del III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat, s'han introduït millores significatives, com ara ampliar els càlculs de retribució per a dones en situació de maternitat, adopció o lactància natural.

Altres mesures inclouen l' exempció de jornada complementària per a treballadores embarassades, assegurant que l'atenció hospitalària no es vegi afectada mentre se'n respecta el benestar. També s'han implementat compensacions econòmiques per a aquelles que hagin de reduir la càrrega laboral per motius de salut relacionats amb l'embaràs o la maternitat.

Pioneres a la medicina i la ciència a Catalunya

Al segle XIX, Dolors Aleu i Riera es va convertir en la primera dona llicenciada en Medicina a Espanya. Nascuda a Barcelona el 1857, Aleu va superar nombroses barreres per obtenir el seu títol el 1882 i va exercir com a metge durant 25 anys a la ciutat, especialitzant-se en ginecologia i pediatria. La seva trajectòria és un exemple de determinació i trenca amb els estereotips de la seva època.

Una altra figura destacada és Maria Assumpció Català i Poch, que el 1970 es va convertir en la primera dona a obtenir un doctorat en Ciències a la Universitat de Barcelona . El seu treball en astronomia i dedicació a la docència van obrir camí per a futures generacions de científiques a Catalunya.

Per mitigar les desigualtats, és essencial implementar polítiques que promoguin la igualtat de gènere a la ciència i la medicina. Com ha recalcat recentment Carmen García, professora de recerca del CSIC, és fonamental avaluar contínuament aquestes polítiques per garantir-ne l'efectivitat. A més, és crucial fomentar l' educació en igualtat de gènere des d'edats primerenques i assegurar que els estudis científics considerin les diferències de gènere.