Les baves de Juan Carlos Monedero i el seu feminisme a la carta

Deia Mafalda: “Que llevant la mà els que estiguin farts de veure el món manejat amb els peus!”. Crec que serien molts els que podrien aixecar-la. Estan ocorrent tantes coses alhora, en diferents àmbits, que es pot arribar a aquesta conclusió de Mafalda: el món camina a l'inrevés del que diu el sentit comú, la lògica, la intel·ligència, o com se li vulgui cridar. Hi ha més mostres que dies té l'any.

És més que evident, però no menys incomprensible, que tenir una actitud en la vida que sigui coherent entre el que es diu i es fa és imprescindible per a ser una persona amb ètica i principis. Llàstima que hi ha gent que diu una cosa i la defensa amb tanta passió que alguns se la creuen. Però després aquests personatges actuen de manera diferent al que prediquen. Clar que les mentides, les contradiccions o l'engany tenen les potes molt curtes, i al final s'acaben descobrint, en més o menys temps.

Podem, i els seus líders i “lidereses” als quals se'ls omple la boca de ser el “partit de les dones”, es va canviar Podem per Unides Podemos, com a mostra que els homes passaven a un segon pla: apoderament de les dones dins del partit. La realitat és que només dues dones, Irene Montero, la parella de Pablo Iglesias, i Ione Belarra, són les dues cares visibles d'Unides Podemos. Van ser posades per un home, Pablo Iglesias, que continua movent els fils al seu antull. En el fons, qui mana és el mascle alfa. El masclisme continua estant present en la formació habitada, on la democràcia interna continua sent inexistent. Es fa el que mana Pablo Iglesias, qui delega en les dues dones perquè estiguin més contentes.

Tant de feminisme que han predicat, tantes mentides que han sortit per les seves boques, tant d'homes com de dones de la formació habitada, ara porten una temporadeta en la qual hi ha una gran bretxa entre el que diuen de cara a la galeria i el que fan darrere del teló. Sumar i ara Unides Podemos (són els mateixos amb sigles diferents per temes personals, que no polítics) que els que tenen poder estan sent notícia pels possibles casos d'assetjament sexual. Aquest penúltim (hi ha uns quants més) té com a protagonista a un dels fundadors de Podemos, Juan Carlos Monedero, al qual se l'acusa de possible assetjament a més d'una companya. Se'l coneix com “el bavós”. No sols en el si o entorn del partit han sorgit denúncies públiques, sinó que, en la universitat on imparteix classes, estan sortint alumnes que expliquen aquesta actitud. La universitat ja ha obert una recerca.

El preocupant de la situació és que algunes de les afectades per l'actitud poc congruent de Moneder han explicat que la direcció era coneixedora dels fets i han mirat per a un altre costat, intentant tapar l'escàndol. Moneder és molt de Moneder, disposa de molta informació interna del partit i durant anys s'ha dedicat “a les finances”, i de quina manera ha estat capaç de multiplicar els ingressos. Continua sent útil?

El silenci de les xais d'Unides Podemos deixa al descobert que no s'actua de la mateixa manera amb uns/uneixis que amb altres/as. Són massa vegades en les quals Unides ha guardat un sepulcral silenci en la defensa de dones, especialment les que fan referència als seus partits. El que indica l'amnèsia que sofreixen quan no els interessa, i el parcials que són amb els altres.

El presumpte assetjador Moneder, el viatger constant a Veneçuela, l'amic de Maduro, ha declarat que no és veritat el que expliquen d'ell i surt disparant cap endavant afirmant: “Tinc un avantatge i és que jo no tinc una persona i un personatge”, en al·lusió a la seva excolega Errejón. És evident que de persona té poca i de personatge molt. Aprofitar de la seva “superioritat” de càrrec (l'anomenada malaltia del poder), es creu amb dret de pernada? Li importa un comí que el seu partit “morat” s'hagi adjudicat així mateix ser l'únic que defensa a les dones; anem, que han descobert el feminisme.

El problema de més d'un dirigent, amb càrrec, poder i diners, és que s'han arribat a creure que tenen la potestat de col·locar a gent dins i fora del seu partit; càrrecs orgànics, en les administracions, en els parlaments... Això creuen que els dóna dret a fotre mà a les dones, que es deixen “seduir” davant els seus encants. Són els grans triomfadors de l'engany, la perversió i la mentida. Això és el que està ocorrent ara en Unides Podemos, que no són les úniques formacions a les quals els passa; hi ha més.

Crec que en Unides Podem s'ha destapat el flascó del “masclisme dirigent” i que possiblement hi ha més d'un que sortirà esquitxat. Són aquests els que més clamen que l'assetjament sexual no cal tolerar-lo, sinó combatre'l, i que quan s'apaguen les llums de la presència en els mitjans, guarden aquestes proclames per a la següent actuació. Ells han tocat el poder i l'exerceixen per a ells mateixos.

Ara els toca a les dues marionetes de Pablo Iglesias, Belarra i Montero, sortir a donar la cara, denunciar les possibles situacions d'assetjament i denunciar públicament a tots els bavosos que tant de mal estan fent. Ho faran? A mig fer, perquè igual Moneder es cabreja i tira de les manta que guarda gelosament. Com explicava Mafalda: “Ja que és tant d'embolic canviar les estructures… no es podrà almenys donar-los una pintadita? O ni això?”.