El PSOE busca suports per a acabar amb l'anonimat en xarxes i responsabilitzar a les plataformes si es vulneren drets

El PSOE vol el suport del Congrés per a avançar en el reforç de la identitat digital europea i en la posada en marxa de mesures destinades a evitar que l'anonimat en xarxes s'utilitzi per a eludir responsabilitats i que serveixin per a responsabilitzar als prestadors d'aquests serveis en cas que es vulnerin els drets dels usuaris.

Així ho plantegen els socialistes en una proposició no de llei que han registrat per al seu debat en el Ple del Congrés, en la qual subratllen que el restabliment de la confiança en les xarxes i la protecció dels drets digitals "passa necessàriament perquè Europa fomenta una digitalització humana i humanista, basada en la regulació, i inspirada en els valors tradicionals de la Unió". Amb el text, al qual ha tingut accés Europa Press, el PSOE persegueix que la Cambra recolzi al Govern per a impulsar, en el si de les institucions europees, les iniciatives necessàries perquè Europa avanci en "sobirania digital i tecnològica" i planteja propostes concretes en aquest sentit.

En aquest sentit, demana avançar en la implantació de la Identitat Digital Europea i analitzar les mesures per a evitar que "l'anonimat es converteixi en un instrument per a eludir responsabilitats". Per a això, proposa anar "més enllà" del que es preveu en la Llei europea de Serveis Digitals per a millorar la supervisió de les plataformes digitals i complementar el seu "model de transparència algorítmica" parell que deixin clar com operen. Els socialistes també són partidaris d'avaluar en el marc del Reglament de la Unió Europea sobre aquesta matèria "possibles mesures per a reforçar la responsabilitat dels prestadors de serveis digitals en cas de vulneració de drets i llibertats fonamentals dels usuaris".

SOBIRANIA DIGITAL

Aquesta iniciativa no és l'única registrada en el Congrés sobre aquesta qüestió. També sotmetran les seves receptes en aquest àmbit tant Sumar com ERC que, a més de reforçar el control sobre les tecnològiques, defensen expressament la necessitat de crear plataformes digitals públiques.

En concret, Sumar aspira al fet que Espanya promogui a la UE la creació de xarxes i plataformes de domini públic i que s'introdueixi en el projecte de Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica un capítol específic de promoció de mitjans digitals propis, que enforteixi una infraestructura digital sense "dependència" de les grans empreses de Silicon Valley.

En aquesta línia, exhorta a revisar els acords comercials i reguladors amb aquestes empreses i a exigir a les grans tecnològiques compleixin les seves obligacions tributàries i de protecció de la llibertat d'expressió. Especialment, incideixen a fer transparent els seus criteris de moderació de continguts i a forçar-les a responsabilitzar del que difonen, tant en processos electorals com en el debat públic.

ACABAR AMB EL "TECNOFEUDALISME"

Del seu costat, ERC demanda també una regulació "més estricta" de les tecnològiques i que, en paral·lel, el Govern promogui la creació d'una xarxa social europea de finançament públic, tant comunitària com dels Estats membres i que accepti també col·laboració privada, que vetlli per les garanties democràtiques i respecti "la protecció de dades i la transparència algorítmica".

L'objectiu per a ERC és posar límit al" tecnofeudalisme" que, des del seu punt de vista, practiquen empreses com a Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp), Alphabet (Google, YouTube), X (anteriorment Twitter) i TikTok en imposar "les seves regles sobre el debat públic i gestionar la informació que es consumeix diàriament" convertint als usuaris en "serfs digitals".