Estàs en risc de ser reclutat? Així t'afectaria un possible conflicte bèl·lic a Espanya

La paraula "guerra" ha recobrat una rellevància alarmant en la comunitat internacional. Enfrontaments prolongats com la invasió russa a Ucraïna, la situació en la franja de Gaza, els conflictes a Líban i Israel, han convertit els escenaris bèl·lics en una realitat palpable. Mentre la comunitat internacional observa amb cautela, els esforços diplomàtics liderats pels Estats Units, sota la presidència de Donald Trump, han buscat resoldre el conflicte ucraïnès mitjançant negociacions amb Rússia. No obstant això, la Unió Europea continua insistint que Ucraïna i els països que la recolzen han de ser part central de qualsevol acord. La possibilitat que el conflicte s'escali continua latent, la qual cosa ha portat a molts països, inclosos els de la UE, a avaluar les seves capacitats de defensa.

En aquest context, Espanya, encara que manté una postura prudent quant a l'ús de la paraula "guerra", estableix clarament en la seva Constitució, en l'article 30, que “els espanyols tenen el dret i deure de defensar a Espanya”. Aquest principi constitucional planteja la pregunta de com respondria el país en cas d'un conflicte armat que l'impliqués directament, i quins ciutadans serien reclutats per a contribuir a la defensa nacional.

Qui són els reservistes espanyols?

Des de 2001, Espanya compta amb un Exèrcit professional, després d'eliminar el servei militar obligatori que va existir fins a finals del segle XX. Avui dia, les Forces Armades espanyoles estan compostes per uns 120.000 efectius entre l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai. Aquests serien els primers a ser desplegats en cas de guerra. No obstant això, si un conflicte aconseguís una magnitud que desbordés la capacitat dels militars en actiu, la legislació espanyola contempla la possibilitat d'activar als reservistes.

Aquesta mesura s'aplicaria únicament en situacions excepcionals, quan les necessitats de defensa nacional no poguessin ser cobertes amb els efectius professionals. Existeixen tres tipus de reservistes a Espanya, segons la Llei de la Carrera Militar, aprovada en 2007:

• Reservistes d'especial disponibilitat: Són militars que van servir en l'Exèrcit però van ser donats de baixa en complir els 45 anys. També poden ser civils que, de manera voluntària, es van inscriure en les Forces Armades sense haver tingut experiència prèvia.
• Reservistes voluntaris: Són ciutadans que, encara que no hagin format part de l'Exèrcit, s'ofereixen voluntàriament per a formar part en cas d'emergència nacional.
• Reservistes obligatoris: Aquest és l'últim recurs i solo s'activaria si la situació fos extremadament greu. Inclou a civils d'entre 19 i 25 anys que no tenen experiència militar.

Com es realitzaria el reclutament?

Si un conflicte exigís mobilitzar als reservistes, el procés seguiria un ordre escalonat. En primer lloc, el Consell de Ministres convocaria als reservistes voluntaris i d'especial disponibilitat, que ascendeixen a unes 8.000 persones en total. Si aquesta mesura no fos suficient, el Govern hauria de sol·licitar l'aprovació del Congrés dels Diputats per a activar el reclutament dels reservistes obligatoris.

Als joves convocats se'ls lliuraria una fitxa d'inscripció, on haurien d'indicar el seu estat de salut, condició física i preferències dins de les Forces Armades. També tindrien l'opció de triar entre unir a unitats operatives o exercir funcions de suport en àrees logístiques i administratives.

Una vegada seleccionats, els reclutats passarien per proves mèdiques, psicològiques i físiques. Després, rebrien formació bàsica i, en ser assignats, estarien obligats a complir amb les normes disciplinàries i el codi penal militar.

L'objecció de consciència

En cas que algun ciutadà no vulgui formar part de les Forces Armades, la llei contempla l'objecció de consciència. Segons l'article 138 de la Llei de la Carrera Militar, qualsevol persona que no desitgi prestar servei en l'Exèrcit ni en organitzacions que requereixin l'ús d'armes pot sol·licitar ser reconegut com a objector de consciència.

Aquest reconeixement permetria als objectors exercir tasques en altres serveis alternatius, com a protecció civil, assistència sanitària o ajuda humanitària, sense participar directament en operacions militars.