Marina Garcés proposa en “La passió dels estranys” una filosofia de l'amistat

És molt possible que al llarg de la nostra vida ens hàgim preguntat alguna vegada què és exactament l'amistat. Doncs bé, per a Marina Garcés, professora titular de la UOC, “és el vincle afectiu que es dóna entre aquells que no estan units per altres relacions -ja siguin familiars, laborals de nacionalitat o d'un altre tipus- ni sotmesos a finalitats”. I afegeix que és “una relació estranya; tan estranya que no ha generat una institució, ni una legalitat pròpies” i que, per tant, no té necessitat de confirmar amb papers. Així ho explica en “La passió dels estranys. Una filosofia de l'amistat” (Galàxia Gutenberg), el sisè dels llibres dels quals és autora i ha publicat aquesta editorial i que compten amb traduccions a l'anglès, francès, alemany, italià, àrab, turc i noruec, a més de, a l'interior d'Espanya, al basc. 

Garcés subratlla que l'amistat no ha estat per a ella un tema més, sinó que s'integra en la seva relació global amb la filosofia ja que forma part de l'exercici mateix d'aquella i constitueix un dels seus grans objectes d'estudi. Part per a això d'un punt de vista aristotèlic -la “Ètica a Nicómaco”- així com del poema de Gilgamesh, la narració sumèria en la qual el salvatge Enkidu destinat pels déus a enfrontar al tirànic monarca acaba fent-se amic seu.

L'autora analitza l'absència de necessitat com primera condició de l'amistat, tracta de la forma en què es materialitza en els diferents àmbits de la vida, inclòs el polític, considera el valor que adquireix com a refugi enfront de tota sort d'adversitats, violències i intempèries i reflexiona sobre el concepte de solitud, que és un aspecte més derivat d'aquella i que no és el mateix que l'aïllament. A més, i a diferència de l'amor romàntic, que busca la compenetració de dues en un, l'amistat és un amor a l'altre en la distància.

També tracta Garcés sobre la sororidad, un concepte que, si bé s'ha estès recentment, és bastant més antic i es manifesta en l'afecte i la companyonia que sorgeix entre dones com a eina de resistència enfront de les mateixes opressions i suposa, per tant, una oposició frontal a la visió patriarcal que pretén contemplar-les com a cruels i competidores entre si.

Una obra la lectura assossegada de la qual ens donarà sens dubte les claus per a comprendre millor una de les formes més humanes de relació interpersonal.