Carlos Herrera va utilitzar un entramat de quatre empreses per a no pagar l'IRPF

L’Audiència Nacional ha sentenciat que el periodista Carlos Herrera va tributar de manera incorrecta més de dos milions d’euros entre 2006 i 2007, quan dirigia el programa matinal d’Onda Cero. Segons els jutges, va utilitzar un entramat de quatre societats per canalitzar els seus ingressos i pagar menys impostos, recorrent a l’Impost de Societats en lloc de l’IRPF, que grava amb tipus més alts les rendes personals.

Aquesta resolució, avançada per El Confidencial i a la qual també ha tingut accés elDiario.es, es produeix després d’una primera sentència del Tribunal Suprem, que ja va sancionar aquesta pràctica de manera ferma. Tot i així, la decisió de l’Audiència encara pot ser recorreguda de nou davant el Suprem.

La investigació, iniciada per Hisenda, distingeix entre dues vessants del cas: una, ja jutjada, centrada en les societats del periodista; i una altra, l’actual, que aborda la declaració fiscal personal d’Herrera. En aquest segon procediment, els jutges confirmen que el comunicador va emprar les seves societats com a vehicle per rebre ingressos milionaris per treballs que, segons la pròpia sentència, eren "personalíssims", és a dir, només els podia fer ell.

En xifres, les societats d’Herrera li van abonar 394.000 euros l’any 2006 i 402.000 euros el 2007, però l’Agència Tributària estima que el valor real del seu treball superava els dos milions el 2006 i els 1,7 milions el 2007. La resta dels ingressos va circular entre les seves empreses i va tributar a un tipus molt més baix, el de l’Impost de Societats.

Els jutges destaquen que les seves empreses actuaven com a meres gestores del cobrament, sense aportar cap valor al treball professional d’Herrera. En paraules de l’Audiència: “No és atribuïble a ella sinó al soci, atès que va ser qui realment va desenvolupar els treballs facturats als clients”.

La defensa del periodista, que actualment dirigeix el programa de matins a la COPE, va argumentar que les societats operaven de manera independent. També va qüestionar el mètode utilitzat per Hisenda per calcular el valor real de mercat de la seva activitat professional.

El cas s’emmarca en una estratègia fiscal emprada per diverses figures públiques durant anys, però que la jurisprudència recent està desmantellant en considerar que es tracta d’un abús del sistema tributari amb finalitats exclusivament personals.