El Tribunal Suprem (#TS) ha declarat que els rendiments obtinguts per militars espanyols en missions de la ONU i l'OTAN a l'estranger estan acollits a l'exempció que regula la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (LIRPF).
Així s'ha pronunciat la Sala contenciosa administrativa en tres sentències dictades aquest abril, segons han informat els magistrats en una nota informativa difosa aquest dijous.
L'alt tribunal ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar el cas de diversos militars espanyols que es trobaven en dues situacions diferents, encara que semblants entre si. En una primera, es tractava de determinar si l'exempció fiscal prevista en l'article 7.p) de la LIRPF és aplicable als rendiments del treball percebuts pels militars espanyols destinats com a integrants de la Força Provisional de Nacions Unides a Líban (UNIFIL).
El Suprem --que ja ha interpretat aquest mateix article en relació amb les rendes percebudes per altres treballadors i funcionaris a l'estranger-- ha reconegut el dret a l'exempció, malgrat que el Líban es trobava dins de la relació de països que es consideren paradís fiscal, FET que el tribunal entén que en aquest cas és un element indiferent per al reconeixement del dret.
En altres assumptes, diferents encara que semblants a l'anterior, calia dilucidar si és aplicable la mateixa exempció per als rendiments percebuts per treballs desenvolupats pels tripulants de vaixells de guerra de l'Armada Espanyola que naveguin en aigües internacionals, en el marc d'operacions de l'OTAN.
A diferència dels casos anteriorment esmentats de militars en missió internacional a Líban, sota Nacions Unides, en aquest cas l'Agència Tributària i la sentència d'instància qüestionaven que es tractés de treballs efectivament realitzats a l'estranger.
La sentència recorreguda va denegar l'exempció per considerar que els treballs no s'havien prestat a l'estranger perquè es van portar a bord de vaixells de l'Armada Espanyola, que és legalment territori espanyol; a més, es va negar que fossin prestats per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a l'estranger.
Ara, no obstant, el Suprem ha recordat la seva pròpia i recent doctrina en la qual considera que la finalitat pròpia de l'exempció descansa en la promoció de la mobilitat i en el desplaçament de treballadors qualificats perquè duguin a terme el seu acompliment més enllà de les nostres fronteres. En el concepte de treballador s'han d'entendre compresos els funcionaris públics.
Els magistrats han incidit en què el fet desencadenant té lloc amb la sortida del treballador del seu Estat de residència i l'efectiu acompliment del treballs a l'estranger. Tot això al marge de la indiscutible sobirania nacional i la jurisdicció que, sobre els vaixells de l'Armada espanyola, correspon a l'Estat Espanyol -l'anomenada Llei del pavelló-, que obeeix a raons polítiques i jurídiques innegables, però alienes a la idea de l'extraterritorialitat amb finalitats d'aplicació de l'exempció fiscal.
Veu irrellevant les raons del desplaçament
Així les coses, l'alt tribunal ha conclòs que tant en uns casos com en uns altres les raons que van provocar el desplaçament fora d'Espanya d'aquest personal militar --ja fossin empresarials, comercials, estratègiques, polítiques o militars--, no són rellevants al cas, ja que romanen fora de la previsió normativa de l'exempció.
En el cas dels marins embarcats, el Suprem ha assenyalat que no cal posar l'accent en si el desplaçament determinant de l'obtenció dels rendiments va ser voluntari o si va obeir al mandat superior que els obligava a embarcar. Al seu judici, aquestes raons també són alienes als termes en els quals el legislador ha anat configurant l'exempció.
Els magistrats han recordat que la doctrina del Suprem interpreta l'abast de l'exempció fiscal d'una manera no necessàriament restringida --com pretenia Hisenda-- sinó mitjançant una interpretació sistemàtica, lògica i finalista; és a dir, atès el sentit i finalitat de la norma.
En aquest sentit, el tribunal ha conclòs que el personal militar desplaçat en missions de pau o humanitàries que obté rendiments pel desenvolupament d'una activitat que s'ha considerat com prestada a l'estranger, té dret al fet que les rendes així obtingudes es declarin exemptes i a la devolució, en el seu cas, del tributat en excés per tal concepte.
Escriu el teu comentari