“On hi ha patró Sánchez, no mana mariner Marlaska”

"On hi ha patró, no mana mariner", diu una dita popular que tantes vegades s'utilitza per justificar quan algú és desautoritzat. Fa molt de mal a qui pateix l'acció i només li queden a l'ofès dues opcions: empassar saliva i esbossar un somriure forçat tan poc creïble, o pronunciar la famosa frase. Una de les dues opcions és la que ha d'haver adoptat el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, quan ha estat oficialment desautoritzat pel president del govern Pedro Sánchez en rescindir de forma unilateral el contracte de compra de material armamentístic a Israel. El motiu, la “rebel·lió” de l'altra part del govern representada per Sumar, que van estar tot el dimecres “amenaçant amb trencar la coalició i deixar en evidència el mateix president del govern”.

Marlaska va aprofitar la Setmana Santa per tirar endavant la compra de bales a l'empresa Guardian Defense & Security, a la qual no era la primera vegada que comprava algun tipus de material, perquè ja el 2020 es va fer la primera compra en presentar l’empresa l’oferta econòmica més avantatjosa per a l’adquisició de 15 milions de bales per a pistoles de la Guàrdia Civil, que precisament ja havia comprat a la mateixa empresa el 2016 unes 9.216 pistoles. En aquelles dates no hi havia conflicte entre Israel i Gaza.

La postura de Marlaska, que havia consultat amb l'Advocacia de l'Estat la possibilitat de trencar el contracte de compra, havia estat desaconsellada perquè si es trencava unilateralment s’hauria de pagar una indemnització. Així l'hi va explicar al president Sánchez, que degut a les protestes dels seus socis devia pensar que seria major el cost a pagar si es trencava el pacte amb els seus col·legues de Sumar, que havien amenaçat amb deixar-lo tirat i sortir del govern si no es cancel·lava el contracte. Així que, davant d’aquesta possibilitat, millor dir a l’empresa que no comprarien el material encarregat. S’ha cregut el president que Sumar anava a trencar el pacte? Només ha estat una posada en escena. Estar al govern no és qualsevol cosa que estiguin disposats a deixar, s’hi viu molt bé. Yolanda Díaz i els seus col·legues ministres estan encantats de ser-ho. L’actitud de Yolanda Díaz i els d’IU ha estat només una posada en escena de cara a la galeria, és a dir, als seus votants que estan baixant. Amenacen, però no rematen.

Pedro Sánchez és el líder europeu que més s’ha significat en el seu suport als palestins i ha criticat durament el primer ministre d’Israel, Benjamín Netanyahu, pels seus atacs indiscriminats contra la població civil, a qui està matant i pretén expulsar de les seves terres als que encara queden després de més de 60.000 morts. Un genocidi pel qual el món clama, però es fa ben poc per aquella pau que tant es reclama.

El president Sánchez ha decidit renunciar a comprar material armamentístic, però més per la seva imatge internacional, que podria quedar danyada per la seva contradicció de presentar-se com a líder europeu de rebuig a Israel i alhora reconèixer Palestina com a estat. Perdre prestigi en l’escena europea (és a més a més líder dels socialistes europeus) és una cosa que no es pot permetre. No han estat les pressions dels seus socis de coalició, sinó per ell mateix. I algunes veus, poques, de dirigents socialistes.

Els representants d’IU han estat els més durs amb el govern. Ara, després del pas enrere de Sánchez, es queden tranquils i poden vendre el seu triomf “sobre” el president del govern.

Estar en un govern, pertànyer a la UE no és una tasca fàcil quan es juga un doble paper: govern i oposició. És el cas dels socis de Sumar, que són govern quan els convé i oposició quan han d’acceptar determinades posicions. Els beneficis són per a ells, els problemes per al “govern del PSOE”. Algú va dir que “els únics hipòcrites honestos són els bons actors”.

La situació, aparentment, de “replegament” de Pedro Sánchez i la desautorització al ministre Marlaska, fa que la situació a la Moncloa estigui calenta. Dimitirà Marlaska? O senzillament pronunciarà la frase “On hi ha patró no mana mariner” i seguirà com si no hagués passat res. És una situació normal de la política…