Un estudi mostra com alguns càncers poden desactivar el sistema immune i créixer sense control
Un estudi liderat per la Harvard Medical School i en què ha participat la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha mostrat com alguns tipus de càncers poden desactivar el sistema immunitari, permetent que el tumor creixi sense control.
Un estudi liderat per la Harvard Medical School i en què ha participat la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha mostrat com alguns tipus de càncers poden desactivar el sistema immunitari, permetent que el tumor creixi sense control.
El treball, publicat a la revista Science , ha analitzat com les cèl·lules tumorals amb una mutació particular alliberen una substància química (un metabòlit) que debilita les cèl·lules immunitàries properes, fent-les menys capaces de combatre cèl·lules cancerígenes, ha explicat la URV aquest dilluns a un comunicat.
Els investigadors van decidir centrar la seva investigació en tumors amb una mutació en un gen anomenat isocitrat deshidrogenasa (IDH), la qual es produeix aproximadament en el 3,5% dels càncers, inclosos els càncers sòlids (com els gliomes) i els càncers de sang (com la leucèmia mieloide aguda).
Les cèl·lules tumorals que allotgen aquesta mutació segreguen D-2-hidroxiglutarat (D-2HG), un metabòlit que normalment no es troba a nivells elevats en el cos humà.
En aquest estudi s'han dut a terme una primera sèrie d'experiments en ratolins per dilucidar com interacciona el D-2HG amb les cèl·lules T CD8+ (cèl·lules immunitàries que alliberen unes proteïnes anomenades granzims i citocines per destruir les cèl·lules canceroses) al microambient del tumor .
"SEQÜESTRA EL MECANISME DE DEFENSA NORMAL"
Els resultats mostren que les regions tumorals amb nivells més grans de D-2HG tenien nivells més baixos d'infiltració de cèl·lules T, mentre que les regions tumorals amb més cèl·lules T tenien nivells de D-2HG més baixos.
Així, les troballes mostren que aquest metabòlit secretat pel tumor "segresta el mecanisme de defensa normal del cos" i fa que no funcioni correctament, i els autors esperen que a llarg termini altres científics puguin utilitzar els resultats per desenvolupar teràpies.
Escriu el teu comentari