Més de 900 medicaments amb problemes de subministrament: una crisi "multifactorial" que les farmàcies preveuen que empitjori

El Ministeri de Sanitat compta actualment amb un total de 924 alertes actives per medicaments que tenen problemes de subministrament, una crisi agreujada els últims anys i que és “multifactorial”. Es deu a una multitud de causes, entre elles la incertesa a nivell internacional, sense que de moment sembli que se solucinaran.

"Hi ha alguns que porten amb un subministrament irregular força temps. Crec que des de l'any passat es van duplicar i afecta tota mena de medicaments. I el proper any les coses es posaran més lletges", adverteix una vocal del Col·legi de Farmacèutics de La Corunya, Paula Briones.

Hipertensius, antibiabètics i col·liris són els principals productes que les apoteques detecten amb ruptura d'estoc, especialment els últims anys, encara que a diferència de l'any passat l'arribada dels antibiòtics sembla que s'ha estabilitzat.

Per exemple, alguns fàrmacs comuns que estan o han estat en desproveïment són l'analgèsic Efferalgan, la prednisona Alonga, el col·liri Ciclopègic, el Septrin Pediàtric, l'antidiabètic Ozempic injectable i els comprimits de Strattera, indicat per al TDAH.

Briones explica que, en el cas que un pacient s'acosti a un dels seus establiments a buscar un producte concret que no n'hi ha, sempre poden recórrer a una aplicació informàtica 'Farmahelp', que permet localitzar farmàcies properes que sí que tinguin el medicament a qüestió per així poder indicar al client on pot acudir.

"Ens està ajudant força" , subratlla la vocal del col·legi de la Corunya, encara que reconeix que la cosa es complica quan no es troben els medicaments en la forma concreta que recepta el metge. I és que les farmàcies no poden substituir, per exemple, un comprimit per un sobre, encara que es tracti del mateix producte i la mateixa marca, per això cal tornar a consultar el facultatiu.

Això sí, "l'any passat hi va haver alguna medicació infantil que sí que van deixar" les autoritats sanitàries, però només passa en situacions "excepcionals" , lamenta Paula Briones. Per això mateix, els col·legis de farmàcies fa anys que reclamen una regulació estable que permeti als seus professionals recomanar el mateix medicament però en diferent format, sense haver de passar pel metge.

També pot passar que la ruptura de 'stock' afecti un producte molt específic que, per exemple, només tingui un fabricant i no hi hagi substitucions. En aquests casos extraordinaris se sol estendre una sol·licitud a l'Administració sanitària perquè l'adquireixi al mercat estranger.

"Amb tots aquests passos que hi ha, normalment, l'escassetat no es converteix en una alarma sanitària", subratlla Iñaki Sánchez, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Pontevedra.

"CANVI DE REGLES" DEL MERCAT MUNDIAL
 

Els motius de què deriven els problemes de subministrament són múltiples, tal com explica Sánchez. "Fa temps que van canviar les regles del mercat a nivell mundial", incideix, posant el focus en la incertesa internacional dels darrers anys, marcats per les guerres i la pandèmia de la covid.

La crisi de materials provoca també les ruptures de 'stock' ja no tant pel que fa a la fabricació dels mateixos fàrmacs, sinó als envasos i als blister en què van les pastilles, per exemple.

Però bona part també és una qüestió econòmica. Segons assegura, encara que amb "certes reserves", el vocal del col·legi de Pontevedra, Espanya "no és el país més atractiu per a les multinacionals de la medicina".

En aquesta qüestió coincideix amb Paula Briones, del col·legi de la Corunya, que afirma que altres països "paguen més per les seves medicacions", cosa que els salva d'aquestes crisis que sí que castiga Espanya, on els preus "són irrisoris i continuen baixant" . "Caldrà posar-se a la cua per comprar", ironitza.