200 medicaments afectats per la crisi de subministrament no tenen alternativa
Els col·legis de farmacèutics apunten que són cícliques i que es deuen a factors molt diversos
Notícies preocupants respecte a la crisi de subministrament d'alguns medicaments a les farmàcies; si fa unes quantes setmanes el Govern va reconèixer que prop d'un miler (aproximadament 950) actualment es troben amb dificultats (sigui per la raó que sigui).
En la majoria dels casos, però, hi ha alternatives terapèutiques, ja siguin productes que tinguin els mateixos principis actius o bé que donin resultats similars en els pacients.
No obstant, el que és preocupant és que una xifra una mica superior als 200 no hi ha cap tractament dels medicaments afectats no comptin amb substituts.
Un d'aquests és l' amoxicil·lina, un antibiòtic antibacterià àmpliament utilitzat en el sector de la pediatria i que sembla especialment necessari en els mesos de més fred.
Es calcula que té unes 23 varietats, però en totes hi ha una gran escassetat, cosa que en dificulta enormement l'obtenció.
La situació, de fet, ha portat l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) a autoritzar-ne, excepcionalment, la comercialització en envasos que no estiguin en castellà.
PER QUÈ ES DONEN LES CRISI DE SUBMINISTRAMENTS?
En declaracions a Catalunya Press, el Col·legi Farmacèutic de Barcelona (COFB) apunta que aquests problemes de subministrament no són “una casuística actual, sinó que fa temps que passa”.
La responsable del Centre d'Informació del Medicament (CIM) del COFB, Lorena Rivera apunta que "és una cosa cíclica, que va en funció del moment", i considera que "la majoria de les crisis són mínimes i es resolen". Alguns durant el 2022, segons assegura la responsable del COFB, van ser "dos grups de medicaments, els antidiabètics i els antibiòtics pediàtrics".
Rivera va més enllà en el seu diagnòstic i diu que "les causes del desproveïment són diverses, multifactorials ", assenyalant que pot ser "d'origen, de fabricació", encara que en alguns altres casos apunta a "un increment puntual de la demanda" o a "les polítiques de preus que marquen els fabricants".
Escriu el teu comentari