Per què hi ha una taxa tan alta d'esclerosi múltiple i d'Alzheimer a Europa?

Quatre articles de recerca pioners, publicats al mateix nombre de ' Nature ', proporcionen una nova comprensió biològica de trastorns debilitants com l' esclerosi múltiple i l' Alzheimer , que podrien donar la resposta de les seves altes taxes d'incidència a Europa.

En aquest treball hi ha participat un gran equip internacional dirigit pel professor Eske Willerslev de les Universitats de Cambridge (Regne Unit) i Copenhaguen (Dinamarca), el professor Thomas Werge de la Universitat de Copenhaguen i el professor Rasmus Nielsen de la Universitat de Califòrnia, Berkeley (Estats Units) i ha comptat amb contribucions de 175 investigadors de tot el món.

D'aquesta manera, els investigadors han creat el banc de gens humans antics més gran del món analitzant els ossos i les dents de gairebé 5.000 humans que van viure a Europa occidental i Àsia fins fa 34.000 anys . En seqüenciar ADN humà antic i comparar-ho amb mostres modernes, l'equip internacional d'experts va traçar un mapa de la propagació històrica de gens (i malalties) al llarg del temps a mesura que les poblacions migraven.

Així, van trobar els orígens de les malalties neurodegeneratives, inclosa l'esclerosi múltiple (EM). Però també van respondre perquè els europeus del nord són avui més alts que els del sud d'Europa. Igualment, van trobar com una important migració fa uns 5.000 anys va introduir gens de risc a la població del nord-oest d'Europa, deixant un llegat de taxes més altes d'EM actualment.

En concret, portar el gen MS era un avantatge en aquell moment, ja que protegia els antics agricultors de contraure malalties infeccioses a les seves ovelles i bestiar. Així mateix, van trobar que els gens que se sap que augmenten el risc de malalties com l'Alzheimer i la diabetis tipus 2 es remunten als caçadors recol·lectors.

D'aquesta manera, en analitzar l'ADN d'ossos i dents humanes antigues, trobades en llocs documentats de tota Euràsia, els investigadors van rastrejar la propagació geogràfica de l'EM des dels seus orígens a l'estepa pòntica (una regió que abasta parts del que avui són Ucraïna, el sud-oest de Rússia i l'oest). Regió de Kazakhstan).

Així, van descobrir que les variants genètiques associades amb el risc de desenvolupar EM "viatjaven" amb el poble Yamnaya, pastors de bestiar que emigraven a través de l'estepa pòntica cap al nord-oest d'Europa.

Aquestes variants genètiques van proporcionar un avantatge de supervivència al poble Yamnaya, probablement protegint-los de contraure infeccions de les seves ovelles i bestiar. Però també van augmentar el risc de desenvolupar EM. Pel que fa a això, Eske Willerslev, de les Universitats de Cambridge i Copenhaguen i Fellow del St John's College, expert en anàlisi d'ADN antic i director del projecte, reflexiona que “aquests resultats canvien la nostra visió de les causes de l'esclerosi múltiple i tenen implicacions per a la manera com es tracta".

En aquesta línia, el professor Lars Fugger, coautor de l'estudi sobre l'EM i metge consultor de l'Hospital John Radcliffe de la Universitat d'Oxford (Regne Unit), afegeix: “Això vol dir que ara podem comprendre i tractar l'EM tal com és en realitat : el resultat d'una alteració genètica com a resultat a l'adaptació a certes condicions ambientals que van tenir lloc a la nostra prehistòria”.