La infrafinanciació crònica amenaça la salut pública a España

A l'escenari habitual d'urgències desbordades i llits ocupats per pacients amb afeccions respiratòries, es destaca una vegada més la persistent manca de recursos al sistema sanitari espanyol. Experts en la matèria subratllen que el problema central rau en el infrafinançament, una debilitat estructural que soscava la capacitat del sistema per fer front a la demanda estacional.

Dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat posen de manifest que Espanya inverteix 1.957 euros per habitant en sanitat pública, xifra per sota de la mitjana de la Unió Europea, situada a 2.342 euros. La manca de finançament adequat es tradueix en una escassetat de recursos, reflectida clarament en la disminució de llits disponibles, col·locant Espanya a la quarta posició dels països amb menys llits a la UE. Mentre es discuteixen mesures preventives com l'ús de màscares, els experts insisteixen en la necessitat d'enfortir l'atenció primària i destinar una quarta part de la despesa sanitària a aquest pilar crucial.

CREIXEMENT INSUFICIENT

Una anàlisi dels pressupostos per al 2024 revela un creixement del 4,99%, una xifra que els experts consideren insuficient per fer front a les demandes del sistema. La manca dinversió persisteix com un obstacle per proporcionar una atenció integral i preventiva. Segons la Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), Espanya gasta el 7,7% del PIB en sanitat, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 8,85%. La distribució desigual entre les comunitats autònomes agreuja la situació, amb Madrid destinant 1.446,13 euros per habitant, mentre que Astúries i el País Basc arriben als 2.130 euros.

L'escassetat de recursos es reflecteix en la manca de llits, col·locant Espanya al quart lloc entre els països amb menys llits a la UE, amb tres per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana se situa en cinc llits. La disminució de llits en funcionament entre el 2010 i el 2021 evidencia una tendència decreixent que ha debilitat la capacitat del sistema sanitari.

MINISTRA

La ministra de Sanitat, Mónica García, va anunciar mesures com el retorn a l'ús obligatori de màscares a centres sanitaris. Tot i això, experts com Javier Segura, metge salubrista, destaquen la necessitat d'abordar la manca de finançament i recursos humans per enfortir l'atenció primària i evitar el col·lapse a les urgències hospitalàries.

Leovigildo Ginel, metge de família a Màlaga, membre de SEMERGEN, assenyala que l'atenció primària es veu afectada per la sobrecàrrega, impedint fer accions preventives. La manca de pressupost també contribueix a l'escassetat de metges i obstaculitza la qualitat del servei. Només el 20% dels pacients que van demanar cita amb el metge de família van ser atesos el mateix dia o l'endemà, amb una espera mitjana de 9,48 dies.

L'anàlisi de la Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública revela un creixement pressupostari del 4,99% per al 2024, insuficient davant de les necessitats del sistema, considerant a més una inflació del 3,8% el 2023. La manca d'aprenentatge de l'administració de la pandèmia i la desaparició de recursos, com ara els Serveis d'Urgències d'Atenció Primària (SUAP) en comunitats com Madrid, plantegen desafiaments persistents.

Els experts coincideixen que l‟administració ha de prioritzar l‟atenció primària, augmentar el finançament i abordar l‟escassetat de recursos humans per enfortir el sistema sanitari. La manca d'inversió i el persistent infrafinançament amenacen de perpetuar el col·lapse anual del sistema, evidenciant la urgència de mesures efectives per garantir una atenció integral i preventiva.