Exigeixen al Ministeri de Sanitat una estratègia contra els problemes de salut mental en els professionals de la salut

SATSE, un dels principals sindicats d'infermeria, ha reclamat al Ministeri de Sanitat que acordi amb les comunitats autonòmes el desenvolupament i implementació d'una estratègia general d'actuació que contempli mesures concretes per a cuidar i protegir la salut mental dels professionals sanitaris.

Els representants dels treballadors del sector creuen recorden que la ministra, Mónica García, va posar sobre la taula la necessitat de prioritzar la cura de la salut mental del conjunt de la ciutadania i demana que, de manera paral·lela, s'actuï per a secundar i ajudar als professionals sanitaris, perquè la seva feina comporta "nombrosos riscos psicosocials".

En aquest sentit, l'organització afirma que el Pla d'Acció de Salut Mental 2022-24 contempla el desenvolupament de programes específics per l'ajuda i suport als professionals sanitaris i sociosanitaris amb problemes de salut mental i, fins la data, no s'han fet realitat.

En el cas de les i els professionals d'Infermeria, els riscos psicosocials (estrès, estar cremat burn out, depressió, ansietat…) són majors per la sobrecàrrega assistencial i pel seu contacte pròxim i permanent amb el dolor i el patiment al llarg de tota la seva trajectòria professional.

Una enquesta realitzada pel Sindicat després de la pandèmia del covid va concloure que 7 de cada 10 professionals pateixen la síndrome del professional “cremat” i estrès gairebé nou de cada deu. També l'esgotament emocional, l'ansietat, la por o l'angoixa afecta a la pràctica totalitat d'aquests professionals.

PREVENCIÓ, DETECCIÓ I SEGUIMENT

L'estratègia demandada per l'organització sindical ha de consolidar-se en dos pilars fonamentals, la prevenció, detecció i seguiment del professional.

Entre altres actuacions, SATSE subratlla la necessitat de reforçar els serveis de salut laboral amb més mitjans i professionals especialitzats en salut mental. A més, a l'hora d'avaluar els llocs de treball, s'han de tenir en compte els riscos psicosocials, cosa que no es fa, afegeix. Per això, SATSE reclama la revisió del concepte de salut integrat en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per a donar la importància que mereix a la salut mental dels treballadors i als riscos als quals estan sotmesos per causes laborals, d'acord amb les recomanacions que realitza l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-27. 

Actualment aquesta Llei fa referència ni en un sol paràgraf a la salut mental de la persona treballadora, permetent una actuació diferencial només en cas de discapacitat psíquica prèviament reconeguda, deixant de banda totalment la prevenció i la detecció d'aquests problemes.

CONTROLS DE RUTINA

Les administracions no només han de detectar possibles "senyals d'alarma", que conduirien a una avaluació més profunda de la salut mental del professional, i al necessari diagnòstic i tractament si es dona el cas sinó que han de posar a disposició de la persona treballadora un monitoratge de la seva salut mental de forma programada, igual que es realitza respecte a la seva salut física.

Per a això SATSE incideix en què els diferents serveis de salut han de comptar amb dispositius o gabinets d'atenció i suport als professionals, tant en hospitals, àrees d'Atenció Primària i centres sociosanitaris. Uns serveis que han d'estar formats per psicòlegs, psiquiatres i infermeres especialistes en Salut Mental.

El Sindicat també demanda que les administracions sanitàries deixin de posar traves a l'adaptació dels llocs de treball als professionals que ho requereixin.

Per acabar, subratllen la necessitat de desenvolupar una avaluació de riscos psicosocials potent i que posi en el centre a la persona treballadora i no només les necessitats de l'empresa o organització on treballa. L'objectiu, conclouen és "propiciar i fomentar el benestar mental dels professionals en el seu entorn laboral".