Quina és la 'cara B' dels nous fàrmacs contra l'obesitat?

Amb la recent arribada de 'Mounjaro' aquest mes de juliol, a Espanya ja comptem amb diversos medicaments amb propietats aprimadores per tractar la diabetis i l'obesitat . El problema que sorgeix és que els pacients pensen que els fàrmacs són la principal mesura per lluitar contra l'obesitat, quan això no és així, sinó que allò primordial és l'estil de vida del pacient; alhora que s'està produint un desproveïment d'aquests productes sanitaris per als pacients amb diabetis.

"El tractament de l´obesitat és una prioritat per a la nostra salut pública. Recentment, s´ha observat un augment en l´ús de fàrmacs per ajudar en la pèrdua de pes. Si bé aquests medicaments poden ser útils per a algunes persones, és crucial que s´utilitzin amb responsabilitat i sota supervisió mèdica”, denuncia en aquest sentit la doctora Lilliam Flores, vocal de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d'Obesitat (SEEDO).

Cal recordar en aquest sentit, tal com defensa la també especialista de la Unitat d'Obesitat del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic de Barcelona, que l'obesitat és una "condició complexa" que requereix un enfocament multifacètic: "Els medicaments poden ser una eina útil, però no substitueixen la importància d´un estil de vida saludable i equilibrat”.

Així, adverteix en una altra entrevista amb Infosalus la doctora Rocío Villar Taibo, vocal de la Societat Espanyola de Diabetis (SED) i especialista en Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la, que els 'agonistes del receptor de GLP1', com així es diuen aquests fàrmacs, es tracta de productes "amb importants beneficis", no només en el control dels nivells de sucre en els pacients diabètics, sinó que presenten altres beneficis a nivell cardíac o renal, i que també comporten reduccions significatives de pes, mitjançant una disminució de la gana i un augment de la sacietat.

"Això ha motivat que el seu ús en persones amb obesitat o excés de pes hagi augmentat de manera exponencial en aquests últims anys i probablement expliqui la situació actual de falta d'estoc", aclareix la membre de la Societat Espanyola de Diabetis.

MÉS SOLUCIONS PER TRACTAR L'OBESITAT

Mentrestant, l'experta de la Societat Espanyola d'Obesitat, la doctora Flores, sosté que els nous fàrmacs per a l'obesitat estan oferint solucions "més efectives i més ben tolerades", "la qual cosa està transformant el panorama del tractament de l'obesitat".

Tot i això, sí que considera que cal tenir en compte que dins de l'esquema terapèutic de l'obesitat s'ha d'avaluar la necessitat de medicació, la qual en el nostre Sistema Nacional de Salut es basa en l'índex de massa corporal o IMC, la presència de comorbilitats , i la resposta a les intervencions no farmacològiques.

"En l'actualitat els medicaments comercialitzats a Espanya per al tractament de l'excés de pes són: 'liraglutide' (Saxenda), 'semaglutide' (Wegovy), i el 'tirzepatide' (Mounjaro) sense finançament per part de l'SNS. El 'semaglutide ' també té altres noms comercials (ozempic i rybelsus), amb indicació en pacients amb obesitat i diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i finançat pel SNS", aclareix aquesta doctora.

COADJUVANTS AL TRACTAMENT INICIAL, QUE ÉS L'ESTIL DE VIDA

Cal destacar, segons l'opinió de la membre de la Societat Espanyola d'Obesitat, que aquests medicaments no només ajuden en la pèrdua de pes, sinó que també milloren altres condicions de salut relacionades, contribuint a un enfocament més integral i personalitzat en el maneig de l'obesitat: "En el tractament de l'obesitat, els fàrmacs 'anàlegs de GLP-1' són considerats coadjuvants o adjuvants del tractament principal, que continua sent la modificació de l'estil de vida".

És per això "crucial", tal com declara la doctora Lilliam Flores, que aquests tractaments s'utilitzin "com a part d'un enfocament integral", que inclogui canvis en l'estil de vida i un suport mèdic/nutricional continu per fer els ajustaments de dosis necessaris en funció de la resposta i dels efectes secundaris.

MÉS PRECAUCIÓ EN EL SEU ÚS

És més, defensa aquesta experta de l'Hospital Clínic de Barcelona que un augment en l'ús de fàrmacs per tractar l'obesitat pot presentar beneficis i riscos, "per la qual cosa és important abordar aquesta tendència amb precaució".

S'ha de tenir en compte que, com qualsevol medicament, aquests fàrmacs tenen indicacions, contraindicacions i efectes secundaris, que poden ser des de lleus a greus, i encara que els fàrmacs abans de la comercialització passen per processos rigorosos, alguns poden presentar efectes adversos no anticipats una vegada que s'usen àmpliament, sostenia la doctora.

És per això que insisteix que "no cal oblidar que el tractament de l'obesitat és a llarg termini i multifacètic, incloent canvis en la dieta, exercici, i suport psicològic". De fet, considera que "confiar únicament als fàrmacs pot ser insuficient per abordar tots els aspectes de l'obesitat".

UN DESABASTIMENT DE MEDICAMENTS

Precisament, recorda la doctora Rocío Villar Taibo, de la Societat Espanyola de Diabetis, que des de finals del 2022 patim a Espanya una situació de desproveïment d'aquests fàrmacs.

Recorda que ja des del 2022, quan va començar el problema de subministrament, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va emetre una sèrie de recomanacions per intentar pal·liar l'impacte de l'elevada demanda d'aquests productes i va recomanar que se'n prioritzés l'ús en pacients amb DM2, ja que les alternatives de tractament per mantenir un bon control en aquests pacients poden ser més complexes (per exemple, insulina).

No obstant això, aquests fàrmacs s'han continuat utilitzant en pacients sense diabetis per aconseguir pèrdua de pes i han prolongat aquesta situació de desproveïment fins a l'actualitat.

COM ACTUEN AQUESTS FÀRMACS

D'altra banda, qüestionem a Infosalus l'especialista de la Societat Espanyola de Diabetis sobre com funcionen aquests fàrmacs, explicant que, a més de les seves accions sobre la gana i la digestió, els 'agonistes del receptor de GLP1', com així es diuen, tenen molts altres efectes: "Pel que fa al control de la diabetis tipus 2 actuen sobre el pàncrees, que és l'òrgan encarregat de produir insulina, estimulant la producció d'insulina pròpia. Això ajuda a millorar els nivells de sucre en el pacient amb diabetis".

A més, destaca aquesta doctora que aquest fàrmac "ho fa de manera segura", i sense augmentar el risc d'hipoglucèmia (baixons de sucre); recordant en aquest punt que la DM2 s'associa molt sovint al sobrepès ia l'obesitat, i aquesta condició augmenta en el pacient la resistència a l'acció de la insulina (pròpia i exògena).

"Per tant, l'efecte de reducció de pes d'aquests fàrmacs és un avantatge afegit", ressalta la doctora Villar. No obstant això, segons aquesta especialista en Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la, la veritable revolució s'ha donat amb la demostració en assaigs clínics realitzats en milers de pacients que aquests medicaments poden modificar el curs de la malaltia, de la diabetis.

"Sabem que la causa més freqüent de mort associada a la DM2 són les malalties cardiovasculars, i aquests fàrmacs han demostrat reduir-ne l'aparició, evitant infarts, ictus o mort d'origen cardiovascular. Per tant, estarien indicats en pacients amb DM2 amb antecedents de malaltia cardiovascular (és a dir, que ja hagin tingut un episodi previ), o que tinguin alt risc de patir-ho (que són la gran majoria)”, afegeix.

Per part seva, la doctora Lilliam Flores, de la Societat Espanyola d'Obesitat manté que els anàlegs del GLP-1 són una classe de medicaments inicialment desenvolupats per al tractament de la diabetis tipus 2, que han demostrat ser efectius en la pèrdua de pes i , per tant, també es fan servir per al tractament de l'obesitat.

"Aquests medicaments inclouen 'liraglutide' (Saxenda), 'semaglutida' (Wegovy), i el 'tirzepatide' (Mounjaro). Les indicacions en adults són: Pacients amb IMC superior a 30 kg/m2 o pacients amb IMC > 27 kg/ m2, que tenen almenys una condició associada a l'excés de pes, com ara hipertensió, diabetis tipus 2, o dislipèmia.

"Aquests fàrmacs imiten l'acció de l'hormona GLP-1, que s'allibera de manera natural a l'intestí en resposta a la ingesta d'aliments, i actuen a l'excés de pes a través de diversos mecanismes fisiològics que influeixen en la regulació de la gana , la ingesta d'aliments, i el metabolisme de la glucosa", detalla l'experta en tractament de l'obesitat.

FÀRMACS QUE HAN DE SER PRESCRITS PER UN METGE

Finalment, la doctora Rocío Villar Taibo, vocal de la Societat Espanyola de Diabetis, manté que aquests fàrmacs han de ser prescrits sempre per un metge especialista, ja que requereixen una selecció adequada dels pacients; tant si la indicació es fa en una persona amb DM2, com quan es prescriuen en el context d'obesitat sense diabetis.

D'una banda, veu fonamental que el metge faci una explicació acurada de la posologia, adaptant-la a la situació de cada pacient, i que se'n faci un seguiment per fer un augment progressiu de les dosis fins a aconseguir l'efecte desitjat amb una bona tolerabilitat.

I en segon lloc, és clau explicar al pacient els efectes adversos gastrointestinals, que encara que solen ser lleus, poden ser molestos, sobretot si el pacient no fa un ús correcte del fàrmac i unes modificacions en els seus hàbits alimentaris, cap a una alimentació més saludable .