Un home es cura del VIH i d'una leucèmia gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare

Un alemany de 60 anys ha estat declarat lliure del virus d'immunodeficiència humana (VIH) després de rebre un trasplantament de cèl·lules mare i deixar de prendre medicaments antiretrovirals el 2018, segons ha anunciat l'equip mèdic de l' Hospital Charité de Berlín.

L'home, diagnosticat amb leucèmia , va rebre un trasplantament de medul·la òssia el 2015. El centre mèdic alemany va indicar que el trasplantament de cèl·lules mare és viable únicament per a pacients que, a més de la infecció pel VIH, també pateixen certs tipus de càncer de la sang o dels ganglis limfàtics i per als que aquest càncer no es pot controlar només amb radiació o quimioteràpia.

“En aquest procediment, es transfereixen cèl·lules mare d'un donant sa al pacient, reemplaçant el sistema immunològic. Així, es combat tant el càncer com el VIH. Fins ara, es creia necessari trobar un donant amb característiques genètiques molt específiques per fer aquest trasplantament”, van explicar els investigadors.

De fet, aquest és el setè cas al món d'una persona amb remissió del virus després de diversos anys sense tractament antiretroviral.

Un procediment innovador

L'home de 60 anys va ser diagnosticat amb VIH el 2009 i va rebre un trasplantament de medul·la òssia el 2015 per tractar una leucèmia mieloide aguda, per la qual cosa va haver de rebre un trasplantament de cèl·lules mare a més de la quimioteràpia.

L'individu va cessar el tractament de medicaments antiretrovirals el 2018, i actualment ha aconseguit curar-se tant del VIH com del càncer.

Un avenç prometedor però limitat

El tractament utilitzat per a aquest pacient alemany és el mateix que s'ha fet servir en altres casos de remissió del VIH. La majoria dels pacients que han aconseguit una remissió duradora del VIH van rebre cèl·lules mare de donants amb una rara mutació al gen CCR5, la qual cosa impedeix que el virus entri a les cèl·lules del cos.

Tot i això, en aquest nou cas, el pacient va rebre cèl·lules mare d'un donant que només tenia una còpia del gen mutat, a diferència dels anteriors que tenien les dues còpies.

Els investigadors esperen que aquest darrer èxit augmenti el grup de possibles donants en el futur i obri noves possibilitats per a la teràpia genètica del VIH.