Un estudi revela que beure alcohol amb moderació no allarga la vida

La idea convencional que una copa de vi al dia és bona per a la salut, o alguna es basa en investigacions científiques errònies, segons un nou informe publicat al Journal of Studies on Alcohol and Drugs.

En poques paraules, els estudis que vinculen el consum moderat d'alcohol amb beneficis per a la salut pateixen errors de disseny fonamentals, afirma l'investigador principal Tim Stockwell, científic de l'Institut Canadenc de Recerca sobre l'Ús de Substàncies de la Universitat de Victòria.

Al llarg dels anys, molts estudis han suggerit que els bevedors moderats gaudeixen de vides més llargues i tenen menys riscos de malalties cardíaques i altres malalties cròniques que els abstemis. Això va estimular la creença generalitzada que lalcohol, amb moderació, pot ser un tònic per a la salut. Tot i això, no tots els estudis han pintat un panorama tan optimista.

El principal problema és que aquests estudis s'han centrat generalment en adults grans i no han tingut en compte els hàbits de consum d'alcohol de les persones al llarg de la seva vida. Per això, es va comparar els bevedors moderats amb grups d'“abstems” i “bevedors ocasionals” que incloïen alguns adults grans que havien deixat de beure o n'havien reduït el consum perquè havien desenvolupat una sèrie de problemes de salut.

Això fa que les persones que continuen bevent semblin molt més saludables en comparació", argumenta Stockwell . Per a aquesta nova anàlisi, Stockwell i els seus col·legues van identificar 107 estudis publicats que van seguir persones al llarg del temps i van analitzar la relació entre els hàbits de consum dalcohol i la longevitat.

Quan els investigadors van combinar totes les dades, semblava que els bevedors lleus o moderats (és a dir, els que bevien entre una beguda per setmana i dues per dia) tenien un risc 14% menor de morir durant el període de l'estudi en comparació dels abstemis . Tot i això, les coses van canviar quan els investigadors van investigar més a fons.

Es van trobar alguns estudis de "major qualitat" que van incloure persones relativament joves al començament (menors de 55 anys, de mitjana) i que es van assegurar que els bevedors ocasionals i els exbevedors no fossin considerats "abstemis". En aquests estudis, el consum moderat dalcohol no es va associar amb una vida més llarga.

En canvi, van ser els estudis de "menor qualitat" (participants majors, sense distinció entre exbevedors i abstemis de tota la vida) els que van vincular el consum moderat d'alcohol amb més longevitat. "Si ens fixem en els estudis més febles", puntualitza Stockwell, "aquí és on es veuen els beneficis per a la salut".

La idea que beure amb moderació condueix a una vida més llarga i saludable es remunta a fa dècades. Com a exemple, Stockwell assenyala la "paradoxa francesa", la idea, popularitzada a la dècada de 1990, que el vi negre ajuda a explicar per què els francesos gaudeixen de taxes relativament baixes de malalties cardíaques, malgrat una dieta rica en greixos . Aquesta visió de l'alcohol com un elixir encara sembla estar "arrelada" a la imaginació pública, exposa Stockwell.

En realitat, segons l'autor, el consum moderat d'alcohol probablement no perllongui la vida de les persones i, de fet, comporta alguns riscos potencials per a la salut, inclòs un risc més gran de certs tipus de càncer. És per això que cap organització de salut important no ha establert mai un nivell de consum d'alcohol lliure de riscos. "Simplement no hi ha un nivell de consum d'alcohol que sigui completament 'segur'", conclou Stockwell.