Un 9% dels espanyols d'entre 15 i 64 anys reconeix el consum diari d'alcohol l'últim mes, segons es recull a la Monografia d'Alcohol del 2024, realitzada per l'Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions i publicada aquest dijous pel Ministeri de Sanitat.

Aquest document inclou informació de les edicions més recents de les enquestes nacionals promogudes per la Delegació de Govern del Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD), com és el cas de l'Enquesta sobre Alcohol i altres Drogues a Espanya (EDADES), que inclou la població del tram d'edat esmentat.

El consum dalcohol està àmpliament estès en joves i adults. El 93,2% declara haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida; el 76,4% alguna vegada en l'últim any; i el 64,5% l'últim mes.

Pel que fa als factors sociodemogràfics, en població general de 15 a 64 anys el consum d'alcohol és més freqüent en els homes que en les dones, baixa a partir dels 25 a 34 anys i augmenta amb el nivell educatiu. Per contra, el consum diari és més freqüent segons que augmenta l'edat.

Com a patrons d'especial risc en població general de 15 a 64 anys, el 2022 es registra un 16,7 per cent de borratxeres l'últim any i 6,4 per cent a l'últim mes, així com un 15,4 per cent de 'binge drinking' o consum per atracó. Aquests patrons de consum intensiu són més freqüents entre els homes i com més petita és l'edat. Un 1,6% de les dones va reconèixer haver consumit alcohol estant embarassades.

Per CCAA, la prevalença de consum de l'alcohol alguna vegada a la vida se situa en la majoria per sobre del 90 per cent, sent la Comunitat Valenciana la que registra una major prevalença (96,9%), mentre que Melilla obté la menor de les prevalences a Espanya (37,6%). Tant en el marc temporal dels darrers 12 mesos com dels darrers 30 dies, la comunitat en què s'aprecia una major prevalença és la Comunitat Valenciana, mentre que les comunitats que tenen una menor prevalença són Melilla i Ceuta.

Segons el sexe, en tots els trams temporals i en totes les comunitats la prevalença de consum de begudes alcohòliques és més gran en els homes que en les dones.

Consum de risc d'alcohol

Amb l'escala AUDIT, una eina de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclosa a les enquestes presents a l'informe, s'aprecia que el 6 per cent de la població espanyola de 15 a 64 anys podria tenir un consum de risc d'alcohol el 2022.

Si es valora el consum de risc a partir del consum mitjà, el 3,9% de la població de 15 a 64 anys hauria fet un consum de risc. En general, aquest és més freqüent als homes i entre les persones més joves.

El 2021, l'alcohol va ser responsable del 36,2% de les admissions a tractament per abús de substàncies a la xarxa d'atenció a addiccions a Espanya, amb un total de 25.140 admesos.

És la primera substància que porta les persones a buscar ajuda professional especialitzada, davant de la cocaïna, l'heroïna o el cànnabis. D'ells, gairebé 3 de cada 4 eren homes. A més, l'alcohol era present, juntament amb altres substàncies psicoactives, al 41,4% dels episodis d'urgències hospitalàries relacionades amb el consum de substàncies, afectant sobretot joves (menors de 25 anys).

Recentment, s'han actualitzat les estimacions de mortalitat atribuïbles al consum d'alcohol (MAA) a Espanya, incloent-hi dades fins a l'any 2021. S'estima que el 2021 es van produir a Espanya 13.887 morts atribuïbles a alcohol, la majoria per càncer o per malalties digestives.

Són molt més freqüents en homes que en dones, i es concentren als bevedors de risc. El risc poblacional el 2021, mesurat per la taxa mitjana anual de MAA estandarditzada per edat, va ser de 32,9/100.000 persones a l'any, amb un descens important respecte als anys 2001-2004 (-34,7%).

El risc poblacional va ser més gran en homes que en dones i augmentava considerablement amb l'edat a partir dels 35 a 44 anys. Del conjunt de morts a Espanya, el 3,3% van ser atribuïbles a l'alcohol (el 4,5% de les ocorregudes als homes i l'1,6% a les dones). "Malgrat que el seu impacte ha disminuït, l'alcohol continua comportant una càrrega important de malaltia i mort a la nostra societat", assenyalen des de Sanitat.

En el període 2010-2021 les comunitats autònomes amb taxes de MAA més elevades per 100.000 persones a l'any van ser Astúries (42,1), Galícia (40,0), i Ceuta i Melilla (38,8) i les més baixes Madrid ( 26,5), Extremadura (31,0) i Navarra (31,3).

En general, les comunitats costaneres es van situar per sobre de la mitjana nacional i les comunitats interiors per sota. En aquest mateix període les comunitats autònomes amb més contribucions del consum d'alcohol al risc de mortalitat general van ser Astúries (4,2%), Galícia (3,9%) i Andalusia (3,8%) i les menors a Madrid (2 ,6%), Navarra (3,1%) i Extremadura (3,1%).

Pel que fa a l'evolució temporal, entre 2001-2009 i 2010-2021, la taxa mitjana anual de MAA va baixar a totes les comunitats tant en homes com en dones, excepte a Ceuta i Melilla entre les dones, amb els descensos relatius més importants a Madrid (-35,8%), Andalusia (-30,0%) i País Basc (-29,1%) i els menors a la Comunitat Valenciana (-21,2%), Castella i Lleó (-17,0%) i Ceuta i Melilla (-10%). També va disminuir la contribució de les MAA a la mortalitat general a totes les comunitats, excepte a Ceuta i Melilla, amb els majors descensos absoluts a Madrid (-0,9%), el País Basc (-0,8%) i Andalusia (- 0,8%), i els menors a Castella i Lleó (-0,1%), Extremadura (-0,3%) i el País Valencià.

Anàlisi de metabòlits en aigües residuals

D'altra banda, un projecte de recerca finançat per la Delegació del Govern per al Pla nacional sobre drogues ha analitzat la presència de metabòlits de l'alcohol en aigües residuals d'alguns territoris. Es tracta d'un estudi de recerca que no aspira a representar el consum al país, tan sols en algunes mostres en certes plantes de tractament, per la qual cosa Sanitat insisteix que els resultats no s'han d'extrapolar al total nacional.

Les dades d'aquesta anàlisi pioner en algunes ciutats suggereixen que la mitjana setmanal global de consum d'etanol és d'entre 8,8 litres cada dia per 1.000 habitants. A l'estudi del 2018, la mitjana se situava en 10 litres al dia per 1.000 habitants, cosa que suggereix una certa disminució de consum --encara que cal tenir en compte que les poblacions estudiades el 2018 i 2021 no són idèntiques, i que en 2021 encara va haver-hi restriccions vinculades a la pandèmia per covid-19)--.

Dades de vendes de l?agència tributària

Atenent altres fonts que informen sobre el consum d'alcohol al país, les dades de l'Agència Tributària mostren una tendència general a l'alça en el volum total de vendes de begudes alcohòliques des del 2015, amb 5.764 milions de litres venuts l'any 2022. Aquestes dades inclouen les vendes a turistes i no residents. La recaptació d'impostos sobre l'alcohol també arriba al 2022 als valors màxims de la sèrie històrica estudiada.

El percentatge d'alcohol pur a cada tipus de beguda s'ha mantingut estable. La cervesa és la beguda amb més pes en el volum total de vendes (70,4% del total el 2022), ia més és la que aporta més quantitat d'alcohol pur per càpita, seguida del vi i, a certa distància, de les begudes derivades.