Descobreixen una proteïna que activa el desig de fer exercici

Un equip d'investigadors liderat per Guadalupe Sabio, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), ha identificat l'interruptor que activa al cervell el desig de moure's, trobal que obre la porta a desenvolupar medicaments que despertin les ganes de fer exercici en persones reticents a fer-ho.

Això es produeix a través d'una proteïna ( interleucina 15 o IL-15 ) que produeix el múscul, que viatja per la sang fins a l'escorça motora del cervell i estimula les ganes d'activitat física.

Aquesta via o interruptor explicaria perquè quan una persona practica exercici experimenta l'impuls d'entrenar més . A més, les proteïnes que produeix el múscul a través de l'exercici es regulen entre si per impedir que el desig de fer més acabi danyant l'organisme.

Els resultats es basen en dades obtingudes de voluntaris que van fer exercici controlat i persones amb obesitat

Els investigadors van observar que en realitat hi ha tres proteïnes que influeixen en el desig de fer esport. Quan els músculs es contrauen de manera repetida i intensa se n'activen dos de la mateixa família (p38) que, en funció de quina s'activa més, determinen més o menys interès per l'activitat física. En concret, l'activació d'una (p38 ypsilon) és la que indueix la producció de la proteïna IL-15, la presència de la qual a la sang funciona com un senyal al cervell per augmentar l'activitat motora, cosa que fa que els animals o les persones es tornin voluntàriament més actius.

Durant l'estudi -les primeres autores del qual són Leticia Herrera i Cintia Folgueira, investigadores del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC)- es va constatar que les persones amb obesitat tenien valors més baixos d'aquesta proteïna, cosa que pot estar relacionada amb la seva desgana més gran per la pràctica dactivitats físiques.

“ Quan fem exercici el múscul secreta la IL-15, que va a la sang i ens estimula a fer més exercici ; el problema és que les persones amb obesitat tenen menys nivells d‟aquesta proteïna i el seu estímul per l‟exercici és menor”, justifica Sabio.