El 'pacient de Ginebra': el primer cas de curació del VIH

El 'pacient de Ginebra' se suma al grup de persones que han aconseguit la curació del VIH després d'un trasplantament de cèl·lules mare, convertint-se en la primera persona del món a aconseguir-ho sense que el seu donant presentés la mutació CCR5(delta)32, coneguda per conferir protecció davant la infecció pel VIH, i que ja fa 32 mesos que és sense presència del virus a la sang.

"Anteriorment, ja s'havien realitzat trasplantaments sense la mutació CCR5(delta)32 en altres pacients amb VIH. No obstant això, si s'aturava el tractament, apareixia un rebrot viral, però més lent que el que s'observaria en una persona amb VIH no trasplantada. El 'pacient de Ginebra' ha estat el primer a aconseguir una remissió perllongada en el temps", comenta la investigadora sènior a IrsiCaixa i coordinadora d'IciStem, Maria Salgado.

Aquest èxit sense precedents, publicat a la revista 'Nature Medicine', s'ha dut a terme en el marc del consorci IciStem, coordinat per IrsiCaixa - centre impulsat conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya- i la Universitat d'Utrecht (Països Baixos), i ha estat liderat per l'Hospital Universitari de Ginebra i l'Institut Pasteur.

A dia d'avui, trenta-dos mesos després d'haver interromput la teràpia antiretroviral (ART), segueix sense detectar-se la presència del virus a la sang del pacient. "Aquest cas és especialment interessant perquè ens mostra que la remissió del VIH és possible fins i tot sense la mutació CCR5(delta)32. A més, hem identificat quins serien els possibles mecanismes que han permès la curació en aquest cas, obrint noves vies de recerca que ens acosten cada cop més a l'eradicació del VIH”, exposa el professor de recerca ICREA a IrsiCaixa i coordinador d'IciStem, Javier Martínez-Picado.

L'individu, que no ha fet pública la seva identitat, va ser diagnosticat amb VIH el maig del 1990 i va començar immediatament el tractament antiretroviral. El gener del 2018, va ser diagnosticat amb un sarcoma mieloide i, el juliol del mateix any, es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare procedents d'un donant compatible. Un mes després del trasplantament, les proves ja mostraven que les cèl·lules sanguínies del pacient havien estat totalment reemplaçades per les del donant, i això anava acompanyat d'una disminució de les cèl·lules portadores del VIH al cos.

Abans del trasplantament, malgrat l'optimització del tractament antiretroviral, el 'pacient de Ginebra' presentava encara virus amb capacitat per replicar-se. En canvi, després del trasplantament, l'equip mèdic i científic va observar una reducció dràstica dels paràmetres relacionats amb el VIH: cap partícula del virus, un reservori indetectable i cap resposta immunitària que indiqués que el cos estava reconeixent la presència del virus.

Coincidint amb la publicació del cas del "pacient de Ginebra", aquest mes de juliol es va anunciar, a la 25a edició de la Conferència Internacional sobre la Sida (Munic, Alemanya), el segon cas de curació després d'un trasplantament amb cèl·lules mare susceptibles a la infecció pel VIH. Concretament, el donant compatible per a aquest pacient només tenia una còpia del gen que conté la mutació CCR5(delta)32, la qual cosa significa que les seves cèl·lules presenten una protecció molt més reduïda davant del VIH.

Aquest nou cas reforça les troballes del pacient de Ginebra i aporta més evidències sobre la possibilitat d'aconseguir la remissió del VIH sense la mutació protectora.

L'equip investigador proposa diverses hipòtesis per explicar per què el 'pacient de Ginebra' ha aconseguit mantenir el VIH sota control sense tractament. Un factor clau és l'aloimmunitat, és a dir, la interacció entre el sistema immunitari del donant i el del receptor. Aquesta hipòtesi coincideix amb un estudi anterior, liderat per IrsiCaixa, que relaciona aquest mecanisme amb la reducció del reservori viral durant un trasplantament de cèl·lules mare.

"Després d'un trasplantament, les cèl·lules immunitàries del receptor perceben les del donant com una amenaça, i viceversa, cosa que desencadena una 'batalla' entre els dos sistemes immunitaris", explica Salgado. Durant aquest enfrontament, moltes cèl·lules immunitàries del receptor, incloses aquelles infectades pel VIH, moren i finalment són reemplaçades per les del donant. Encara que aquest procés és molt agressiu per al cos, és crucial per eliminar el VIH latent a les cèl·lules que podria reactivar la infecció.

En el cas del 'pacient de Ginebra', l'equip va optar per administrar ruxolitinib, un medicament immunosupressor que té com a objectiu reduir el dany col·lateral causat per aquesta batalla immunitària, però que a més ha demostrat en estudis de laboratori la capacitat de bloquejar la replicació del VIH i evitar-ne la reactivació. Aquest fàrmac ha estat identificat com un altre factor que ha contribuït a la remissió del VIH.

Finalment l'equip destaca el paper crucial de les cèl·lules Natural Killer (NK) en aquest pacient. Aquestes cèl·lules patrullen el cos amb l'objectiu de trobar cèl·lules perilloses, com les infectades pel VIH, i eliminar-les, així com mantenir el sistema immunitari alerta.

Tot i que el trasplantament de cèl·lules mare no és una opció terapèutica viable per a totes les persones amb VIH, l'excepcionalitat del cas del 'pacient de Ginebra' obre noves perspectives per a la investigació de teràpies que puguin aprofitar l'aloimmunitat i els medicaments immunosupressors per aconseguir la curació del VIH.

"Estem davant d'un descobriment que podria canviar el rumb de la investigació en la curació del VIH", conclou Martínez-Picado. "El següent pas serà aprofundir els mecanismes que han permès aquesta remissió i explorar com podem replicar aquests resultats en una població més àmplia de persones amb VIH", afegeix.