Desenvolupen una tècnica que fa transparent la pell dels ratolins

Un equip d'investigadors ha aconseguit un avenç significatiu en biotecnologia en fer transparent la pell de ratolins vius utilitzant un colorant alimentari comú, la tartrazina. Aquest estudi, publicat a Science, podria tenir importants implicacions per a la medicina i la biologia.

El grup, dirigit per Zihao Ou de la Universitat de Texas, va aconseguir modificar l'índex de refracció de la pell de ratolins aplicant una solució d'aigua i tartrazina, un colorant àmpliament usat en productes com ara caramels i begudes. Aquesta barreja va permetre que la llum travessés la pell del crani i abdomen dels ratolins, fent-la transparent i revelant estructures internes com vasos sanguinis i contraccions intestinals.

Un mètode que sembla "màgia"

"Per a aquells que entenen la física fonamental darrere d'això, té sentit; però si no hi estàs familiaritzat, sembla un truc de màgia", va declarar Ou. La clau del procés és que el tint groc penetra als teixits i ajusta l'índex de refracció de les cèl·lules, cosa que redueix la dispersió de la llum.

Els investigadors van començar provant la tècnica en làmines de pit de pollastre i després van aplicar la solució a la pell de ratolins vius. "Combinem el tint groc, que absorbeix la major part de la llum blava i ultraviolada, amb la pell, que és un mitjà de dispersió", va explicar Ou. En fregar la tartrazina al cuir cabellut i abdomen dels ratolins, van aconseguir fer la pell transparent temporalment.

Aplicacions mèdiques potencials

Els investigadors veuen aquest descobriment com un pas cap a possibles aplicacions en humans, encara que encara queda molt per estudiar. La pell humana és més gruixuda que la d'un ratolí, per la qual cosa no és clar quina dosi o mètode caldria. No obstant això, aquesta tecnologia podria tenir usos mèdics significatius, com ara fer més visibles les venes per a l'extracció de sang o millorar l'eliminació de tatuatges amb làser. A més, podria ajudar a la detecció primerenca de càncers.

El professor Guosong Hong, de la Universitat de Stanford, va destacar que aquest avenç podria millorar les teràpies làser en tractaments oncològics. “Aquesta tècnica pot millorar la penetració de la llum”, va assegurar.

Desafiaments i limitacions

Tot i els prometedors resultats, experts en òptica com Pablo Artal, de la Universitat de Múrcia, han assenyalat a Eldiario.es que encara queda per investigar sobre la reversibilitat i els possibles danys als teixits. "Sembla que el plantejament funciona, però caldria comprovar-ne la utilitat més enllà de la curiositat", va afirmar.

Conchi Lillo, neurobiòloga de la Universitat de Salamanca, va assenyalar que la tartrazina sembla un compost ideal per a l'aclariment de teixit in vivo, tot i que va advertir sobre limitacions a causa de l'heterogeneïtat de l'índex de refracció en diferents teixits.

Per part seva, María Victoria Gómez Gaviro, de l'Institut de Recerca Sanitària Gregorio Marañón, ha destacat que aquesta tècnica podria reduir la invasivitat de certes cirurgies en facilitar la visualització de gots i músculs. Tot i això, ha indicat que calen estudis addicionals sobre la toxicitat i efectes a llarg termini.

Aquest avenç obre noves possibilitats per a la investigació òptica en biologia, encara que la seva aplicació en humans encara està en fases primerenques. Si els estudis continuen mostrant resultats prometedors, podria revolucionar tant la medicina diagnòstica com la quirúrgica.