Descobreixen el factor clau per viure una vida més llarga

La capacitat d'afrontar i adaptar-se bé a circumstàncies i esdeveniments desafiadors de la vida a la vellesa està vinculada a un menor risc de mort , suggereix un gran estudi representatiu a nivell nacional, publicat a la revista 'BMJ Mental Health' per Yiqiang Zhan, Departament d'Epidemiologia, Facultat de Salut Pública de la Universitat Sun Yat-Sen (Xina). Les troballes subratllen la importància dels esforços per reforçar la resiliència mental , conclouen els investigadors.

L'evidència disponible suggereix que la resiliència mental és un procés dinàmic i actiu en què influeixen diversos factors, com el sexe, les hormones i els gens que regulen la resposta del cos a l'estrès. Es creu que aquesta capacitat evoluciona i varia durant diferents períodes del cicle vital, afirmen els investigadors.

A la vellesa, les bones habilitats d'afrontament poden ajudar a compensar l'impacte negatiu de les malalties cròniques i la posterior discapacitat. I si bé la capacitat de recuperar-se físicament després d'una malaltia i un trauma està associada amb un envelliment més lent i el risc de mort, no és clar si la resiliència mental podria tenir efectes similars, expliquen els investigadors.

Per explorar aquesta idea més a fons, els investigadors van analitzar les dades de l'Estudi de Salut i Jubilació dels Estats Units (HRS), un estudi a llarg termini representatiu nacional d'adults nord-americans d'almenys 50 anys. Aquest estudi va començar el 1992 i inclou informació sobre l' estat econòmic, de salut, civil i familiar dels participants , a qui es monitoreja cada 2 anys.

Els investigadors es van basar en dues onades (2006-2008) de dades de l'HRS, quan es van recollir preguntes sobre resiliència mental per primera vegada, i van incloure un total de 10.569 participants amb dades completes a l'anàlisi final. La seva edat mitjana era de 66 anys; el 59% eren dones.

La resiliència mental es va avaluar mitjançant una escala validada que abasta qualitats com la perseverança, la calma, el sentit de propòsit, la confiança en un mateix i el reconeixement que certes experiències s'han d'afrontar en solitari. La puntuació mitjana de tota la mostra va ser de 9,18 (rang 0-12). Es va fer un seguiment dels participants fins a la seva mort o fins a finals de maig de 2021, cosa que va passar primer.

Durant un període de seguiment mitjà de 12 anys, van morir 3489 persones . Així, va sorgir una associació gairebé lineal entre la puntuació de resiliència mental i la mort per qualsevol causa: com més gran era la puntuació, menor era el risc de mort, i aquesta associació era més forta en les dones que en els homes.

Les puntuacions de resiliència es van dividir en quartils (25%) i es van vincular amb les probabilitats de supervivència a 10 anys. Aquestes van ser del 61% per a aquells al quartil inferior (1), pujant al 72% i 79% per als quartils mitjans (2 i 3), i al 84% per a aquells al quartil superior (4). L'anàlisi de supervivència va mostrar que aquells al quartil més alt tenien un 53% menys de probabilitats de morir en els propers 10 anys que aquells al quartil més baix.

Aquesta associació va continuar sent estadísticament significativa després d'ajustar per estat civil, sexe, raça i pes (IMC), però va caure al 46% després de tenir en compte la mala salut (diabetis, càncer i malaltia cardiovascular) i al 38% després de tenir compte un estil de vida poc saludable. En total, el risc de mort va ser 20% menor (segon quartil), 27% menor (tercer) i 38% menor (quart) en aquells amb puntuacions de resiliència mental més altes que en aquells amb puntuacions més baixes (primer quartil), una vegada que es van tenir en compte els factors potencialment influents.

És un estudi observacional i, com a tal, no es poden extreure conclusions fermes sobre la causalitat. A més, els investigadors reconeixen que no es va tenir en compte la possible influència dels factors genètics i hormonals ni de les adversitats a la infància. L'anàlisi també es va basar en dades de referència, passant per alt canvis potencialment influents durant el període de seguiment.

"S'han identificat diversos factors, entre ells, el sentit de la vida, les emocions positives, la salut autoavaluada i la satisfacció amb el suport social, com a possibles influències en la resiliència psicològica", expliquen els investigadors.

"Despertar aquestes emocions positives pot potenciar els efectes protectors de la resiliència psicològica i mitigar l´impacte negatiu de l´adversitat acumulada en la salut mental dels adults". "Les troballes subratllen la possible eficàcia de les intervencions destinades a promoure la resiliència psicològica per mitigar els riscos de mortalitat", conclouen.