10 d'octubre: un Dia Mundial per posar la salut mental al centre del debat

El 10 d'octubre de cada any se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental , una data destinada a crear consciència sobre la importància del benestar mental ia promoure accions que millorin la salut emocional de les persones a tot el món . Aquest dia, establert per la Federació Mundial de Salut Mental el 1992 , posa en relleu un tema que, tot i que sovint invisibilitzat, afecta milions de persones sense distinció d'edat, gènere o condició social.

El 2024, la conversa sobre la salut mental és més urgent que mai. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 450 milions de persones al món viuen amb trastorns mentals , cosa que converteix la salut mental en una prioritat global. Aquest any, el lema Salut mental com un dret humà universal reflecteix la necessitat de garantir que totes les persones, sense importar-ne l'origen o la situació, puguin accedir a suport psicològic i psiquiàtric de qualitat.

La pandèmia de Covid-19 va deixar una empremta indeleble en el benestar mental de la humanitat, exacerbant problemes com l'ansietat, la depressió i l'estrès . Per a molts, l'aïllament social, la incertesa econòmica i la pèrdua d'éssers estimats van provocar un augment en la demanda d'atenció en salut mental. Aquesta crisi sanitària va posar de manifest no només la importància de l'autocura i de mantenir la connexió amb els altres, sinó també la necessitat de polítiques públiques que assegurin recursos per als que els necessiten més.

L'estigma continua sent un dels obstacles més grans per als que pateixen problemes de salut mental. Tot i els avenços en la comprensió d'aquests trastorns, encara hi ha barreres socials que impedeixen que moltes persones busquen ajuda. Combatre l'estigma és clau per fomentar una societat on es prioritzi el benestar emocional tant com el físic.

Aquest Dia Mundial de la Salut Mental ens recorda la importància de promoure l'empatia i la compassió, ser conscients que tots podem ser vulnerables en algun moment i que no hi ha salut sense salut mental. Com a individus, podem recolzar els nostres éssers estimats, ser més conscients dels nostres propis límits i reconèixer quan és moment de cercar ajuda professional.

La salut mental ha de deixar de ser un tabú i passar a ocupar el lloc que mereix a les nostres vides quotidianes. Només així podrem avançar cap a una societat més justa, equitativa i, sobretot, més sana.