Col·lapse sanitari a Espanya: El 70% dels espanyols han d'esperar més de 48 hores per ser atès

Aquest col·lapse és el resultat directe d'una manca d'inversió contínua en el sistema de salut públic

|
20240930180405
La sobrecàrrega del sistema, combinada amb la manca de personal i recursos, ha portat a una situació crítica. Foto: EuropaPress

 

Espanya passa un col·lapse sanitari preocupant, amb més del 70% dels ciutadans esperant més de 48 hores per ser atesos per un metge d'Atenció Primària. La sobrecàrrega del sistema, combinada amb la manca de personal i recursos, ha portat a una situació crítica en què milers de persones no poden accedir a l'atenció mèdica que necessiten de manera oportuna. Aquest retard posa en risc la salut de milions d'espanyols, que es veuen obligats a esperar fins i tot setmanes per a una simple consulta.

 

Causes del col·lapse: manca d'inversió i retallades

 

Aquest col·lapse és el resultat directe d'una manca d'inversió contínua en el sistema de salut públic. Un informe d'Amnistia Internacional (AI) revela que la despesa pública en sanitat el 2022 va ser un 0,94% inferior a la del 2021, marcant el segon any consecutiu de reducció. A més, en els darrers 13 anys, el nivell d'inversió en Atenció Primària no ha augmentat i es queda per sota dels nivells previs a les mesures d'austeritat implementades després de la crisi econòmica del 2008.

Segons l'estudi, la despesa en Atenció Primària el 2022 continua sent un 0,02% inferior a la del 2009. Teresa García del Vello, autora de l'informe i representant d'Amnistia Internacional Espanya, subratlla que aquestes retallades prolongades han tingut un impacte devastador dret a la salut de la població espanyola.

 

Esperes interminables per a una cita mèdica

 

El deteriorament en la qualitat del servei és evident: el 2023, només el 21,43% de les consultes a Atenció Primària es van atendre dins de les primeres 24 o 48 hores, mentre que el 69,8% de les cites es van endarrerir per falta de disponibilitat. En molts casos, els pacients van haver d'esperar més d'una setmana per ser atesos, cosa que agreuja problemes de salut que es podrien haver tractat de manera més ràpida i efectiva.

Aquest increment en els temps d'espera afecta totes les comunitats autònomes. Des del 2018, la mitjana de dies d'espera ha passat de 4,77 a 9,12 el 2023, duplicant pràcticament el temps que els pacients han d'esperar per ser vists per un metge. Regions com les Canàries, Andalusia i la Comunitat de Madrid han experimentat els augments més importants en els temps d'espera.

 

Desigualtat en la inversió sanitària

 

L'informe d'AI també destaca la desigualtat a la inversió sanitària entre les comunitats autònomes. Mentre que la Comunitat de Madrid va ser l'única regió que va incrementar la despesa en sanitat el 2022, amb un augment del 2,04%, aquesta millora pressupostària no s'ha traduït en una reducció dels temps d'espera. De fet, Madrid és una de les regions amb pitjor exercici en aquest aspecte, juntament amb Andalusia, on el 74% de les cites no urgents s'atenen després de les 48 hores.

Al costat oposat, comunitats com Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó van patir les caigudes més importants en inversió sanitària, amb una reducció de fins al 6,36% a Castella-la Manxa. Aquestes retallades aprofundeixen les desigualtats en l'accés a la salut i afecten principalment les zones més vulnerables.

 

Hi ha solucions a l'horitzó?

 

Tot i aquest panorama ombrívol, Amnistia Internacional assenyala alguns passos positius, com ara la creació de la Comissió d'Atenció Primària i Comunitària el 2023, que va aprovar un fons de 172 milions d'euros per millorar el sistema sanitari. A més, s'estan tramitant mesures legislatives, com el Projecte de llei d'universalitat del sistema nacional de salut, que busca garantir l'accés a la sanitat per a tota la població.

Tot i això, AI adverteix que aquestes iniciatives no seran suficients si no s'incrementa significativament el finançament per al sistema de salut. Espanya continua endarrerida en comparació amb altres països europeus: mentre que l'11% del PIB de la Unió Europea es dedica a la sanitat, Espanya amb prou feines arriba al 10,7%.

El col·lapse sanitari a Espanya és un problema estructural que exigeix solucions immediates i un compromís a llarg termini per protegir el dret a la salut de tots els ciutadans. Sense una inversió adequada i un reforçament del sistema d'atenció primària, l'accés a una atenció mèdica de qualitat continuarà sent una barrera per a gran part de la població.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA