Gairebé la meitat de funcionaris espanyols consumeixen psicofàrmacs per tenir cura de la seva salut mental

El 49% dels empleats públics l'últim any ha pres fàrmacs psicoactius, com ansiolítics, antidepressius i somnífers, per tenir cura de la seva salut mental, segons revela una enquesta elaborada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF). Amb motiu de la Setmana Europea de Seguretat i Salut al Treball, CSIF ha presentat aquest divendres l'enquesta 'Com et sents?', que està centrada en les mesures de promoció de salut mental i benestar laboral dels empleats públics.

L'enquesta s'ha fet mitjançant entrevistes més de 6.300 persones que treballen en diferents àmbits de les administracions públiques: Administració General de l'Estat i de les comunitats autònomes, ajuntaments, educació, sanitat, justícia i empreses públiques.

"El 76% dels empleats públics reconeix obertament que la seva salut mental se'n ressent per les condicions de treball, circumstància principal que porta al consum d'aquests psicofàrmacs", ha assenyalat la secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de CSIF, Encarna Abascal Pérez , durant una roda de premsa celebrada a Madrid.

En aquest sentit, els psicofàrmacs més consumits són: ansiolítics i hipnosedants (71% dels quals en reconeix l'ús), antidepressius (12%) i altres substàncies (17%). En concret, els motius més esmentats per a aquest consum són un excés de la càrrega de treball, manca de desconnexió digital, deficient qualitat de lideratge, manca de suport, conflictes entre companys i estrès laboral. Amb aquestes dades, Abascal ha assegurat que la situació dels empleats públics és "insuportable", alhora que ha denunciat "la manca de protecció de l'Administració als treballadors".

"A més, la majoria dels centres de treball no compta amb mesures davant de riscos psicosocials i suport psicològic, per la qual cosa s'incompleix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per la falta de mesures de protecció dels professionals", ha indicat Abascal.

Perfil: dona i treballadora en sanitat o educació CSIF

destaca que el consum diari d'aquests fàrmacs és gairebé generalitzat a tots els àmbits de l'Administració. El perfil majoritari és el d'una dona de pràcticament tots els rangs d'edat (entre els 35 i els 67 anys), treballadora de la sanitat pública, a l'administració oa un centre educatiu, que consumeix ansiolítics per suportar la sobrecàrrega de treball, manca de reconeixement, dificultat per conciliar, discriminació per motius de salut, conflicte entre companys, assetjament i la manca de desconnexió digital.

"La major part de la prescripció de psicofàrmacs es produeix a l'Atenció Primària. Els professionals no ho fan malament, però el més ràpid i fàcil és posar el fàrmac a la persona en aquell moment. Cal tenir en compte que la intervenció d'un psiquiatre necessita més temps i recursos i això, de vegades, és complicat”, ha afirmat el psiquiatre Carlos Llanes. A més, el 60% reconeix que necessita ajuda psicològica, però només l'obté un 38%, en la majoria dels casos costejant-se-la pels seus propis mitjans; i més de dos terços dels empleats públics (el 67%) revela que en l'últim any no s'ha realitzat al seu centre de treball cap actuació relacionada amb la promoció de la salut mental i protecció davant de riscos psicosocials.

En aquest punt, Elia Ruiz, infermera, ha explicat el seu cas, en què va haver de rebre tractament psicològic després de canviar de servei.

"En aquell moment, la conciliació familiar no era viable, cosa que em va generar estrès. A partir d'aquí vaig començar amb el pegat dels ansiolítics i l'any passat, en plena campanya de vacunació de la grip, vaig tenir un atac de pànic. que em moriria i, a partir d'aquí, van ser més ansiolítics i antidepressius, fins a arribar a una baixa laboral que va durar sis mesos", ha detallat Ruiz.

Ambient de treball

El 57% dels enquestats reconeix que a la seva organització no existeix ni es promou un clima laboral de confiança. En aquest sentit, les situacions més freqüents en aquest any i per les quals fins i tot s'han arribat a sentir sobrepassats en algun cas són sobrecàrrega de treball, manca de desconnexió digital, assetjament, manca de reconeixement, dificultat per conciliar, discriminació per motius de salut i conflicte entre companys.

Més de la meitat dels empleats públics no comunicaria que té una malaltia mental a la feina per por de sentir-se discriminat o estigmatitzat, en concret un 57%. Un 31% ho faria només si fos obligatori. El sindicat ha recordat que a Espanya al voltant del 19% de la població pateix alguna malaltia mental al llarg de la seva vida. El Ministeri de Sanitat estima que una de cada cinc persones experimenta algun tipus de trastorn mental, com ara depressió o ansietat.

'Esfondrant estigmes de la salut mental en l'àmbit laboral'

Com a conseqüència d'aquest estudi, CSIF ha iniciat la campanya 'Esfondrant estigmes de la salut mental en l'àmbit laboral' a tots els centres de treball per sensibilitzar els treballadors sobre la importància de la salut mental i animant-los a cuidar-la, denunciant davant la Inspecció de Treball i els comitès de seguretat i salut qualsevol incompliment en Prevenció de Riscos Laborals sobre salut i sol·licitant plans de promoció de la salut i prevenció de les conductes suïcides.

Així mateix, el sindicat ha reclamat al Govern l'adopció de mesures urgents a l'àmbit de la salut mental. "És necessari més pressupost perquè els serveis públics de salut incrementin el nombre de professionals de la salut mental. En concret, reclamem un increment de psicòlegs clínics als centres d'Atenció Primària i Especialitzada", ha manifestat Abascal.

Així, consideren necessari ampliar les places despecialitat de Medicina del Treball en les convocatòries anuals de Formació Sanitària Especialitzada; actualitzar el quadre de malalties professionals, i augmentar els recursos humans als serveis de prevenció de les administracions, entre d'altres.