Com es pot saber si la fatiga mental influeix en el teu comportament?

El treball relaciona el debatut concepte d'"esgotament de l'ego" amb canvis físics a les àrees que governen les funcions executives al cervell

|
Peoplegenerationrelationshipsconceptangryfemalemalegestureshoutwithmadnesstheirseniorfatherpensioner
Els investigadors van sotmetre un grup de subjectes a unes tasques de fatiga cognitiva d'una hora de durada. Foto: Freepik

 

La fatiga mental prolongada pot desgastar àrees del cervell crucials per a la capacitat individual dautocontrol i provocar que les persones es comportin de forma més agressiva. Així ho conclou un nou estudi multidisciplinari publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS), per un grup d'investigadors de neurociències i economia de la IMT Escola d'Estudis Avançats de Lucca (Itàlia) en col·laboració també amb investigadors de la Universitat de Florència (també a Itàlia).

El treball relaciona el debatut concepte d'"esgotament de l'ego", és a dir, la disminució de la força de voluntat causada per l'explotació prèvia de la mateixa, amb canvis físics a les àrees que governen les funcions executives al cervell.

En particular, la fatiga sembla correspondre, al cervell despert, a un augment de les ones EEG típiques del son a la zona de l'escorça frontal dedicada a la presa de decisions.

A la literatura científica, les teories sobre l'anomenat esgotament de l'ego van sorgir a principis de la dècada de 2000. Al seu nucli, es troba la idea que l'autocontrol és un recurs cognitiu limitat per a tots i, per tant, com més es exercita, més s'esgota.

La literatura en economia conductual ha utilitzat diversos tipus de manipulacions cognitives típiques dels jocs econòmics per mostrar l'efecte de l'esgotament de l'ego sobre el comportament, per exemple, una empatia menor envers els altres, una tendència menor a actuar de forma altruista o una més gran propensió a l'agressió.

En els darrers anys, però, aquesta teoria ha estat criticada: els estudis posteriors no sempre han aconseguit reproduir l'efecte del "consum" de força de voluntat en individus que realitzen tasques cognitives extenuants o, si ho han aconseguit, han trobat un efecte molt menor del inicialment estimat. A més, els correlats cerebrals de tal efecte continuen sent foscos.

El nou estudi aborda el problema clàssic afegint-hi la perspectiva neurocientífica. La investigació sobre el somni ha identificat un fenomen anomenat "somni local": es produeix quan en algunes zones del cervell de l'individu despert comencen a aparèixer a l'EEG una activitat neuronal típica del son, és a dir, ones delta. S'ha demostrat que això passa sobretot en casos de fatiga mental.

"La nostra hipòtesi de partida era que el somni local seria la manifestació neuronal del fenomen de l'esgotament de l'ego conegut en psicologia", observa Erica Ordali, investigadora de l'Escola IMT i primera autora de l'article.

Per comprovar aquesta hipòtesi, els investigadors van sotmetre un grup de subjectes a unes tasques de fatiga cognitiva d'una hora de durada -en lloc dels quinze minuts clàssics que se solen fer servir en aquest tipus d'estudis- per tal de fer més evident el efecte potencial, en cas que es produís.

A continuació, els subjectes van participar en jocs econòmics que exigien diferents graus d'agressivitat i cooperació, entre els quals hi havia l'anomenat joc del falcó i el colom, en què es repartien uns recursos limitats en una situació d'entorn hostil, i es pot triar entre col·laborar o comportar-se de forma autoritària, cosa que pot suposar la pèrdua de recursos per a ambdues parts.

 

 

En comparació amb un grup de control no sotmès a fatiga cognitiva, els subjectes sotmesos a ella es van mostrar significativament menys cooperatius i hostils. En concret, la taxa de cooperació pacífica va baixar del 86% al grup "sense fatiga" al 41% al grup "amb fatiga" (p>0,001, per a un total de 447 subjectes).

A tots els participants de l'experiment (44) se'ls va fer un electroencefalograma mentre jugaven a jocs d'economia. D'acord amb la hipòtesi de l'estudi, als individus fatigats es van observar zones amb ones típiques del son en algunes zones de l'escorça frontal, que estaven completament absents en altres.

"El nostre estudi demostra que la fatiga mental té un efecte mesurable en el comportament i que quan s'estableix un cert grau de fatiga, les persones són més propenses a comportar-se de manera hostil", apunta Ordali.

"Aquests resultats aporten una base científica a la saviesa popular que suggereix 'consultar-ho amb el coixí' abans de prendre una decisió, en demostrar que l'esgotament metabòlic en certes àrees del cervell afecta els nostres processos de presa de decisions", afirma Pietro Pietrini, coautor de larticle i director del Laboratori de Ment Molecular de lEscola IMT, on es va dissenyar lestudi.

Aquest fenomen es relaciona amb tres comportaments clars:

  • Major impulsivitat i presa de decisions menys racionals
  • Menor disposició per cooperar amb els altres
  • Augment de comportaments agressius o autoritaris

 

"En general, aquestes troballes tenen implicacions importants per a múltiples situacions de la vida quotidiana, incloses les transaccions econòmiques i els acords legals, ja que demostren que quan el cervell està 'cansat' podem prendre decisions que van fins i tot en contra dels nostres propis interessos. De fet, això és el que la gent fa també a la majoria dels actes delictius", conclou Pietrini.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA