Pensar que alguna cosa et farà mal provoca que et faci més mal

El dolor es percep més intens si et predisposen per a això, és a dir, si un metge adverteix el seu pacient amb les paraules "se sentiràs dolor", en lloc de dir-li "sentiràs pressió", la percepció del dolor es veu incrementada davant de la mateixa intensitat de palpació, segons ha demostrat un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Els resultats de la investigació, publicats a 'Journal of Manipulative and Physiological Therapeutics', conclouen que la sensació de dolor i els aspectes fisiològics que aquest desencadena, en concret la dilatació de la pupil·la, es veuen incrementats en funció del tipus d'instruccions que es dóna als pacients.

"Aquestes troballes poden ajudar a comprendre com les expectatives afecten la percepció del dolor, cosa que pot ajudar a desenvolupar estratègies més efectives per al maneig del dolor en entorns clínics, com en tractaments de rehabilitació, odontològics o en cures pal·liatives", ha assenyalat la investigadora Laura Jiménez Ortega, de la Facultat d'Odontologia de la UCM.

Per dur a terme aquest treball, els investigadors del departament de Psicobiologia i Metodologia de Ciències del Comportament de la UCM van mostrar als participants vídeos amb instruccions dissenyades per generar expectatives de dolor o absència, és a dir, per generar pressió.

Posteriorment, es va aplicar als participants estimulació al múscul masseter de la mandíbula mitjançant palpació que produïa un dolor lleu, utilitzant una intensitat equivalent al 10 per cent per sobre del llindar de dolor de cada participant. Això es va realitzar dues vegades: una esmentant la paraula "dolor" abans de començar i una altra emprant la paraula "pressió".

Des del moment que s'esmentava la paraula "dolor" i fins al final de la palpació es va observar un augment de la dilatació pupil·lar. A més, la valoració final del dolor per part dels participants, que es va mesurar segons l'escala visual analògica del dolor, va ser més gran sota la condició d'expectativa de dolor, tot i que la intensitat de l'estimulació va ser idèntica en les dues condicions.

"Malgrat que les instruccions eren ambdues verídiques, en una es parlava de produir dolor i en una altra es descrivia una pressió, davant de la mateixa intensitat de pressió/palpació, els pacients percebien més dolor quan se'ls deia que era dolorós", ha descrit Jiménez.

Aquest estudi posa en valor la utilització del mesurament de la dilatació pupil·lar com a eina objectiva per avaluar la percepció del dolor i les seves conclusions poden ser aplicables en teràpia psicològica, on es poden ajustar les expectatives dels pacients per millorar la seva experiència del dolor i la seva benestar general, així com en el maneig del dolor en tractaments de rehabilitació, odontològics o pal·liatius, entre d'altres.