Dues persones amb paraplegia aconsegueixen tornar a caminar: aquest ha estat el mètode per fer 'màgia'

Dues persones amb paraplegia causada per lesions parcials de la medul·la espinal han aconseguit tornar a caminar gràcies a l'aplicació d'estimulació cerebral profunda (ECP) a l'hipotàlem lateral, una regió cerebral sobre la qual investigadors de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL, Suïssa) i del Centre Hospitalari Universitari de Vaud (CHUV, Suïssa) han descobert una influència inesperada en la capacitat motora.

Aquesta investigació, els resultats de la qual han estat publicats a 'Nature Medicine', parteix d'un estudi en què es va identificar, a través d'un mapeig del cervell en ratolins amb lesions parcials de la medul·la espinal, una activitat més gran de l'hipotàlem segons recuperaven part de mobilitat. Aquesta regió del cervell s'associava tradicionalment amb funcions com l'excitació i l'alimentació, però no pas motores.

"Va ser a través d'una investigació fonamental, inclosa la creació de mapes detallats de l'activitat cerebral, que vam poder identificar l'hipotàlem lateral en la recuperació de la marxa. Sense aquest treball fonamental, no hauríem descobert el paper inesperat que exerceix aquesta regió al procés de recuperació de la marxa”, ha explicat Jordan Squair, un dels principals autors de l'estudi.

A partir d'aquests resultats en ratolins, científics dirigits per Grégoire Courtine i Jocelyne Bloch van iniciar assajos en humans que van consistir en la implantació d'elèctrodes a l'hipotàlem lateral amb l'objectiu d'aplicar ECP, una tècnica neuroquirúrgica que sol emprar-se en àrees del cervell responsables del control motor per tractar trastorns del moviment com la malaltia de Parkinson o el tremolor essencial.

Mitjançant l'aplicació d'aquesta tècnica en una zona nova, els experts van aconseguir que aquestes persones milloressin la mobilitat durant el procés de rehabilitació, però també a llarg termini, fins i tot quan es va aturar l'estimulació. Així, els resultats suggereixen que el tractament va promoure una reorganització de les fibres nervioses residuals que contribueix a millores neurològiques duradores.

"Una vegada que l'elèctrode va estar al seu lloc i es va fer l'estimulació, el primer pacient va dir immediatament: 'Puc sentir les cames'. Quan augmentem l'estimulació, va dir: "Vull caminar"", expliquen. "Aquesta retroalimentació en temps real va confirmar que ens havíem enfocat a la regió correcta, encara que mai s'ha associat amb el control de les cames en humans.

En aquell moment vaig saber que estàvem assistint a un descobriment important en l'organització anatòmica de les funcions cerebrals", ha afirmat Jocelyne Bloch. "Aquesta investigació demostra que el cervell juga un paper clau en el procés de recuperació de la paràlisi", ha subratllat el professor de Neurociències de la Universitat EPFL i codirector del centre Neurorestore, Grégoire Courtine.

L'especialista ha detallat que el cervell no és capaç d'aprofitar al màxim les projeccions neuronals que sobreviuen després d'una lesió de la medul·la espinal, però que l'hipotàlem lateral sí que pot activar aquestes connexions residuals i millorar la recuperació neurològica en lesionats medul·lars, tal com ha mostrat aquest assaig.

Un dels pacients que han tornat a caminar gràcies a aquesta innovadora tècnica és l'austríac Wolfgang Jäger, de 54 anys, que està en cadira de rodes des del 2006 a causa d'un accident d'esquí. Segons ha assenyalat, l'estimulació cerebral profunda l'ha ajudat a restaurar part de la mobilitat i la independència.

"L'any passat, durant les vacances, vaig poder baixar uns graons i tornar al mar mitjançant estimulació", ha descrit Jäger, que també destaca un benefici en la realització de tasques diàries, ja que ara pot assolir objectes dels armaris de la cuina. Aquests resultats permetran noves aplicacions terapèutiques per millorar-ne la recuperació després d'una lesió de la medul·la espinal.

Les investigacions futures se centraran en la integració de l'estimulació cerebral profunda amb altres tecnologies, com ara els implants de medul·la espinal, que ja han demostrat potencial per restaurar el moviment després d'una lesió de la medul·la espinal.