Un estudi revela que vivim més anys, però amb més malalties

Les persones viuen més anys en general a tot el món però no necessàriament més sanes, segons un estudi de 183 països membres de l' Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha comprovat que aquests anys addicionals de vida estan cada cop més plens de malalties. Aquesta investigació, realitzada pels doctors de la Clínica Mayo Andre Terzic i Armin Garmany, documenta una bretxa cada vegada més gran entre l'esperança de vida i la salut, segons publiquen a la revista JAMA Network Open.

"Les dades mostren que l'augment de la longevitat no es correspon amb avenços equivalents en la longevitat saludable i envellir sol significar més anys de vida carregats de malalties. Aquesta investigació té importants implicacions pràctiques i polítiques en cridar l'atenció sobre una amenaça creixent per a la qualitat de la longevitat i la necessitat de tancar la bretxa entre salut i esperança de vida”, afirma el doctor Terzic, Director de la Família Marriott de Medicina Regenerativa Cardíaca Integral del Centre de Bioterapèutica Regenerativa de la Clínica Maig i Catedràtic de la Família Marriott de Recerca Cardiovascular al centre.

L' esperança de vida va augmentar de 79,2 a 80,7 anys a les dones i de 74,1 a 76,3 anys als homes entre 2000 i 2019, segons estimacions de l'OMS. A Espanya és de 85 anys a les dones i de 80 als homes. Tot i això, el nombre d'anys que aquestes persones viuen amb bona salut no augmenta en consonància. La mitjana bretxa en l'esperança de vida davant l'esperança de salut va ser de 9,6 anys el 2019, l'últim any d'estadístiques disponibles. Això representa un augment del 13% des del 2000.

Els Estats Units van registrar la bretxa mitjana més alta del món entre esperança de vida i durada de la salut, amb nord-americans que viuen 12,4 anys de mitjana amb discapacitat i malaltia. Aquest augment des dels 10,9 anys del 2000 es produeix quan els Estats Units també van registrar la major càrrega de malalties cròniques. La salut mental, els trastorns per consum de substàncies i les afeccions musculoesquelètiques van ser les principals causes de malaltia a nivell nacional. A més, l'estudi va detectar una disparitat de gènere del 25% a tot el món.

Als 183 països estudiats , la diferència entre l'esperança de vida i la salut de les dones era 2,4 anys més gran que la dels homes. Els trastorns neurològics, musculoesquelètics, urinaris i del tracte genital van contribuir a perllongar els anys de mala salut entre les dones. "La creixent bretxa entre la durada de la vida i la de la salut a tot el món assenyala la necessitat d'un gir accelerat cap a sistemes d'atenció proactius centrats en el benestar -diu Armin Garmany, primer autor i estudiant de doctorat a la Facultat de Medicina Alix de la Clínica Maig ia l'Escola de Postgrau en Ciències Biomèdiques del centre--.

Identificar els factors que contribueixen a la bretxa única a cada geografia pot ajudar a informar les intervencions d'atenció mèdica específiques per a cada país i regió”. L'equip de recerca va estudiar les estadístiques de l'Observatori Mundial de Salut de l'OMS, un estudi transversal que va proporcionar dades sobre l´esperança de vida, l´esperança de vida ajustada a la salut, els anys viscuts amb malaltia i els anys de vida perduts entre els estats membres.

La diferència entre l'esperança de vida ajustada en funció de la salut i l'esperança de vida de cada estat membre es va calcular restant l'esperança de vida ajustada segons la salut de l'esperança de vida.