La contaminació de l'aire augmenta el risc d'ingrés hospitalari per malalties mentals i físiques
Els investigadors es van basar en dades individuals de l'Estudi Longitudinal Escocès, que representa el 5% de la població escocesa i inclou informació demogràfica de censos vinculats
L'exposició acumulada a la contaminació de l'aire durant diversos anys està relacionada amb un risc d'ingrés hospitalari més gran per malalties mentals, conductuals i físiques, segons descobreix una investigació de la Universitat de St Andrews, a Escòcia, Regne Unit, publicada a la revista de accés obert 'BMJ Open' . Davant d'aquests resultats, cal restriccions ambientals més estrictes per frenar l'impacte en l'atenció secundària, conclouen els investigadors.
Les investigacions publicades anteriorment sobre els efectes de l'exposició perllongada a la contaminació de l'aire ambient a la salut han tendit a emfatitzar les morts en lloc de les admissions hospitalàries i la mala salut física, en lloc de la mental, suggereixen els investigadors.
En un intent per omplir aquest buit de coneixement, els investigadors es van basar en dades individuals de l'Estudi Longitudinal Escocès, que representa el 5% de la població escocesa i inclou informació demogràfica de censos vinculats.
En total, es van incloure a l'anàlisi 202.237 persones de 17 anys o més. Es va fer un seguiment de la seva salut i dels seus ingressos hospitalaris per totes les causes (malalties cardiovasculars, respiratòries o infeccioses) i malalties mentals o trastorns de conducta a partir de les dades de Public Health Scotland i se les va vincular amb els nivells de quatre contaminants clau per a cada un dels anys entre 2002 i 2017 inclusivament.
Els quatre contaminants procedents del trànsit rodat i de la indústria eren: diòxid de nitrogen (NO2); diòxid de sofre (SO2); partícules de diàmetre igual o superior a 10 um (PM10); i partícules petites de 2,5 mo menys (PM2,5) per cada km2 al codi postal residencial de cada persona.
Es van observar fluctuacions als nivells de contaminants al llarg del període d'estudi, i es van registrar nivells més alts el 2002-2004. Durant tot el període 2002-2017, els nivells de mitjana de NO2, SO2, PM10 i PM2,5 van ser 12, 2, una mica més d'11 i una mica més de 7 ug/m3, respectivament.
Els nivells anuals de mitjana de NO2, PM10 i PM2,5 van ser inferiors a les directrius de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de 2005, però els nivells de NO2 i PM2,5 van ser superiors a les directrius més recents de l'OMS de 2021.
L? exposició acumulada mitjana a la contaminació de l?aire va estar fortament associada amb taxes més altes d?admissions hospitalàries. Una exposició acumulada més gran a NO2, PM10 i PM2.5 es va associar amb una major incidència d'admissions hospitalàries per totes les causes i per malalties cardiovasculars, respiratòries i infeccioses abans de tenir en compte l'àrea residencial.
Quan es va ajustar completament a l'exposició acumulada al llarg del temps, la taxa d'incidència d'admissions hospitalàries per malalties respiratòries va augmentar poc més del 4% i poc més de l'1%, respectivament, per cada augment de 1 ug/m3 als contaminants PM2,5 i NO2.
El SO2 es va associar principalment amb admissions hospitalàries per malalties respiratòries, mentre que el NO2 es va associar amb un nombre més gran d'admissions hospitalàries per malalties mentals/trastorns del comportament.
És un estudi observacional i, com a tal, no es poden extreure conclusions fermes sobre causa i efecte. I els investigadors reconeixen que tot i tenir dades demogràfiques, com l'edat, el sexe, l'ètnia i el nivell educatiu, no van poder tenir en compte altres factors potencialment influents, com l'estil de vida, el pes (IMC), la contaminació acústica o absència despais verds.
L'exposició a la contaminació de l'aire ambient es va avaluar anualment en lloc de mensualment o diàriament, emmascarant així les variacions estacionals, mentre que el codi postal residencial va haver de servir com a indicador de l'exposició personal a la contaminació de l'aire.
Tot i això, els resultats es fan ressò dels d'investigacions publicades anteriorment, comenten els investigadors, que suggereixen: "Les polítiques i intervencions sobre la contaminació de l'aire a través de regulacions ambientals més estrictes, planificació a llarg termini i el canvi cap a l'energia renovable podrien eventualment ajudar a alleujar la càrrega d'atenció hospitalària a llarg termini”.
Escriu el teu comentari