Identifiquen diferències en la forma de la cara en pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB), la Fundació per a la Recerca FIDMAG Germanes Hospitalàries, el Centre d'Investigació Biomèdica a Xarxa de Salut Mental (Cibersam) i La Salle Universitat Ramon Llull ha identificat diferències "subtils" a la forma de la cara que podrien estar relacionades amb el diagnòstic de l'esquizofrènia i el trastorn bipolar.

A la investigació, publicada a la revista 'Psychiatry Research', també hi han participat els hospitals Benito Menni CASM i la Mare de Déu de la Mercè (Germans Hospitalàries), informa la UB en un comunicat d'aquest dijous.

En el cas de l'esquizofrènia, l'estudi va mostrar diferències facials significatives entre controls i pacients, així com diferències específiques per a cada sexe.

A més, en les dones el diagnòstic d'esquizofrènia explicava un percentatge més alt de variació facial (5,9%), en comparació amb el dels homes (4,2%), i en el trastorn bipolar només es van detectar diferències facials significatives en els pacients masculins.

Els investigadors han explicat que les característiques facials associades a l'esquizofrènia i al trastorn bipolar són molt subtils i indetectables a primera vista, i han detallat que, "de manera aïllada, les característiques facials no servirien, per tant, per diagnosticar aquests trastorns".

"El mateix passa amb altres trets morfològics del cervell i característiques genètiques. Cap biomarcador, per si mateix, té prou potencial diagnòstic", afegeixen.

Trets físics

Pel que fa als trets físics, una cosa que es va detectar en tots dos sexes és que els pacients amb esquizofrènia presentaven ulls més petits i separats, una boca més petita i una distància més gran entre el nas i la boca.

En el cas de les dones, la distància entre l'ull i el nas era més llarga als pacients amb esquizofrènia que als controls, així com les distàncies entre la base del nas i el llavi superior.

Pel que fa al trastorn bipolar, es van detectar diferències facials "significatives" en els pacients masculins: les principals es van localitzar a una major distància entre el nas i els ulls i entre els extrems dels ulls, així com distàncies més llargues entre la boca i el nas.

Eina complementària

Segons l'equip, si es combina el potencial dels biomarcadors facials, cerebrals i genètics, es podria desenvolupar una eina complementària a l'entrevista clínica que "pogués ajudar els metges a fer diagnòstics de forma més ràpida i precisa".

Aquesta investigació podria representar una "potencial eina complementària" de les actuals per poder realitzar diagnòstics més primerencs i precisos, encara que l'equip creu que per poder desplegar aquesta eina biomèdica cal més investigació i desenvolupar mètodes de protecció de dades.

Ara com ara, l'equip treballa per poder ampliar i replicar les anàlisis realitzades en una mostra poblacional més nombrosa, i també s'aborden noves aproximacions per integrar diferents marcadors facials i cerebrals amb dades genòmiques de marcadors biològics, biomètrics i clíniques.