Desenvolupen una vacuna més eficaç contra la grip

La genètica de l' hoste és un factor important en les diferències individuals en la resposta a la vacuna contra la grip, segons investigadors de l'Institut Mèdic Howard Hughes de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford que han utilitzat aquest coneixement per dissenyar una manera de fer que les vacunes contra la grip estacional siguin més eficaces i possiblement protegeixin de noves variants de grip amb potencial pandèmic.

En concret, el seu estudi que es publica a ' Science ' presenta una nova plataforma de vacuna que aconsegueix millorar la protecció contra diversos subtipus de grip en models animals i organoides humans. La grip es cobra anualment centenars de milers de vides i causa milions d'hospitalitzacions a tot el món, cosa que subratlla la seva important càrrega sanitària mundial.

Les infeccions humanes són causades en gran mesura per subtipus específics de virus de la grip A (H1N1 i H3N2) i B (linatges Victòria i Yamagata), cadascun dels quals comprèn múltiples ceps. No obstant això, moltes persones vacunades provoquen una resposta més gran a un cep de la barreja i, per tant, són més vulnerables a la infecció per altres.

Un fenomen conegut com a "pecat antigènic original" (OAS, per les sigles en anglès) destaca com la memòria del sistema immunològic de la seva primera exposició a la grip pot esbiaixar les respostes a futures vacunes, cosa que podria limitar-ne l'eficàcia.

A més, les variacions genètiques en el sistema de l'antigen leucocitari humà (HLA, per les sigles en anglès) determinen com els individus processen i presenten els antígens de la vacuna, cosa que influeix en els resultats immunològics.

Les contribucions relatives de les exposicions prèvies i la genètica de l'hoste a l'eficàcia de la vacuna contra la grip són poc conegudes. Per abordar aquesta qüestió, els investigadors van analitzar les respostes d'anticossos en bessons monozigòtics, nadons vacunats i models de ratolí, i van descobrir que el biaix del subtipus de grip està impulsat principalment per la genètica de l'hoste, en particular els polimorfismes de classe II del complex major d'histocompatibilitat (MHC, per les sigles en anglès), i que l'exposició prèvia té un paper secundari.

Posteriorment, van desenvolupar un mètode per acoblar antígens heteròlegs de diferents ceps virals a través d'una bastida, que va millorar l'activació de les cèl·lules T CD4+, ampliant la resposta d'anticossos.

Les proves en ratolins i organoides d'amígdales humanes van mostrar una producció d'anticossos més gran en tots els ceps, cosa que demostra el potencial de la plataforma per millorar l'eficàcia de la vacuna, incloses les respostes als ceps d'influença aviària.