Un estudi mostra que els glòbuls de greix de la llet afavoreixen el creixement dels bacteris beneficiosos

Un grup d'investigadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem ha revelat una "informació fascinant" sobre la relació entre els glòbuls de greix de la llet i els bacteris, descobrint que l'estructura d'aquestes esferes juga un paper "clau" a l'hora d'interaccionar amb els microbis, desenvolupant mecanismes de protecció naturals per recolzar la salut intestinal.

Aquestes interaccions depenen de la seva mida, i és que els glòbuls petits promouen el creixement de bacteris beneficiosos per a l'organisme com bacillus subtilis, mentre que els més grans desencadenen la formació de biopel·lícules, un comportament que està vinculat a la resiliència i adaptació bacteriana .

"La nostra investigació destaca les intricades formes en què les característiques físiques dels glòbuls de greix de la llet poden influir en la dinàmica microbiana, oferint vies potencials per millorar la salut a través de components dietètics naturals", ha afirmat la professora Nurit Argov-Argaman , de la Facultat Robert H. Smith d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i líder de l'estudi.

La investigació, publicada a la revista 'Food Chemistry', permet obrir la porta a una major comprensió sobre com les propietats naturals de la llet influeixen en les comunitats microbianes, amb implicacions per a la ciència dels productes lactis, la nutrició infantil o la seguretat alimentària.

Si bé en el passat ja s'apuntava que la composició química d'aquests glòbuls --secretats per les cèl·lules epitelials de les glàndules mamàries-- podia determinar les interaccions amb els bacteris, ara s'ha demostrat que estan més influïdes per la seva estructura.

Aquestes troballes han estat recolzades pel perfil metabolòmic de les secrecions bacterianes, la qual cosa recolza la diferent resposta metabòlica dels bacteris a les diverses mides dels glòbuls de greix de la llet tant crua com secrecions de cèl·lules de les glàndules mamàries.

Una barreja de lípids sintètics que imita la composició química dels glòbuls de greix de la llet petits tampoc no ha aconseguit estimular el creixement bacterià, cosa que subratlla el paper fonamental de les propietats estructurals per sobre de la mera composició química; de fet, aquesta última en si mateixa "no és suficient per proporcionar la mateixa bioactivitat" que els esmentats glòbuls.

Tot i això, les variacions de mida no han influït en el comportament del bacteri 'escherichia coli', cosa que "posa en relleu l'especificitat" d'aquestes interaccions.

L'estudi també ha confirmat que els components de la llet secretats per les cèl·lules epitelials de les glàndules mamàries comparteixen similituds funcionals amb els glòbuls de greix de la llet crua, cosa que reforça la idea que el disseny de la natura juga un paper fonamental en la configuració de l'ecosistema microbià.

Aquests resultats podran ser usats per a una major exploració sobre els possibles usos de l'estructura dels glòbuls de greix de llet per proporcionar un "avantatge competitiu" als bacteris beneficiosos, cosa que podria millorar "potencialment" la seguretat i la salut dels productes lactis.