El que han menjat els teus avis afecta a la teva salut i benestar, segons un estudi

Un estudi de la Universitat de Tulane, Nova Orleans (EUA), publicat a la revista 'Heliyon', demostra que el que falta a la dieta d'una persona també pot afectar la salut dels seus descendents al llarg de diverses generacions, d'aquest manera, la fam en una generació pot provocar conseqüències genètiques perjudicials a la següent, però persisteixen els dubtes sobre quantes generacions podrien veure's afectades quan un avantpassat pateix una crisi nutricional.

Els investigadors van descobrir que quan es van alimentar ratolins aparellats amb una dieta baixa en proteïnes, les seves cries durant les següents quatre generacions van tenir menor pes en néixer i ronyons més petits, cosa que constitueix un factor de risc important per a la malaltia renal crònica i la hipertensió.

Més tard, els experts van intentar corregir la dieta dels descendents, però no va tenir cap efecte i les generacions posteriors van continuar naixent amb un recompte baix de nefrones, les unitats de filtració vitals que ajuden els ronyons a eliminar les deixalles del torrent sanguini. Tot i que encara queda molt per fer per determinar si les troballes es poden aplicar als éssers humans, els resultats subratllen la possibilitat que l'escassetat d'aliments o la malnutrició provoquin dècades de conseqüències adverses per a la salut.

"És com una allau", assenyala l'autor principal i professor adjunt de nefrologia pediàtrica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Tulane, Giovane Tortelote. "Un pensaria que es pot corregir la dieta a la primera generació perquè el problema acabi allà, però fins i tot si tenen una bona dieta, les següents generacions (néts, besnéts, rebesnéts) poden néixer amb un pes menor i un recompte baix de nefrones tot i que mai han passat per inanició o una dieta baixa en proteïnes”, afegeix.

Tot i que la nutrició materna és crucial per al desenvolupament d'un nadó, l'estudi va trobar que la descendència de la primera generació es veia afectada negativament independentment de si la mare o el pare menjaven una dieta deficient en proteïnes.

Els investigadors van estudiar quatre generacions de cries els recomptes de les quals de nefrones van començar a mostrar signes de normalització en la tercera i quarta generació. Tortelote assegura que calen més investigacions per determinar quina generació torna a tenir un desenvolupament renal adequat i per què es transmet el tret en primer lloc. "La dieta de la mare és absolutament important, però sembla que també hi ha una cosa epigenètica del pare que regula el desenvolupament adequat dels ronyons", explica l'expert.

Finalment, l'estudi també dóna llum sobre una comprensió més gran de les causes subjacents de la malaltia renal crònica, la vuitena causa principal de mort als Estats Units. "Si neixes amb menys nefrones, ets més propens a patir hipertensió, però com més hipertensió tinguis, més mal patiràs al ronyó, per la qual cosa és un cicle horrible i una crisi de salut pública que podria afectar persones de 50 a 60 anys si apliquem això a l'esperança de vida dels humans”, afegeix el nefròleg.