La presència de microplàstics al cervell humà es dispara un 50% en els últims 8 anys

La contaminació per microplàstics en el cos humà és un problema cada vegada més preocupant, i ara, un nou estudi publicat a Nature Medicine ha revelat que aquestes partícules han estat trobades al cervell humà amb nivells en augment en els últims anys. La investigació, liderada pel professor Matthew Campen de la Universitat de Nou Mèxic, va analitzar mostres de teixit cerebral, hepàtic i renal de persones mortes entre 1997 i 2024, trobant que la concentració de microplàstics és molt més gran en el cervell en comparació amb altres òrgans .

Els investigadors van examinar teixits d'autòpsies realitzades en diferents períodes i van trobar una tendència clara a l'alça en la presència de microplàstics. En particular, les dades van mostrar que els nivells d'aquestes partícules al cervell han augmentat aproximadament un 50% només en els darrers vuit anys, reflectint el creixement de la contaminació ambiental per plàstics. A més, els microplàstics també van ser detectats al fetge i els ronyons, encara que en menors concentracions.

Una de les troballes més inquietants és que els cervells de persones amb demència presentaven fins a sis vegades més microplàstics que aquells sense la malaltia. Tot i això, els investigadors adverteixen que això no implica necessàriament que els microplàstics causin demència, sinó que els danys cerebrals podrien estar facilitant la seva acumulació.

L'estudi va identificar que el plàstic més comú als cervells analitzats era el polietilè, un material àmpliament utilitzat en bosses i envasos d'aliments. Aquestes partícules arriben a l'organisme mitjançant l'alimentació, l'aigua i fins i tot l'aire que respirem. Investigacions prèvies han detectat microplàstics a la sang, la placenta i la medul·la òssia, cosa que confirma que la contaminació plàstica ha envaït pràcticament tots els sistemes del cos humà.

Els experts adverteixen que encara no se sap l'impacte exacte dels microplàstics en la salut, però estudis en animals suggereixen que poden bloquejar vasos sanguinis i causar danys neurològics. A més, algunes investigacions han vinculat l'exposició a microplàstics amb més risc de malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars i trastorns del sistema immunològic.

La professora Tamara Galloway, de la Universitat d'Exeter, va emfatitzar la importància de reduir la contaminació ambiental per minimitzar l'exposició humana als microplàstics. Segons Galloway, l'augment en la producció i ús de plàstics està directament relacionat amb la seva presència creixent en el cos humà, cosa que representa un fort incentiu per desenvolupar materials alternatius i regulacions més estrictes sobre el seu ús.

Per la seva banda, el professor Oliver Jones, de la Universitat RMIT a Austràlia, va destacar que si bé les troballes són preocupants, el nombre de mostres estudiades encara és limitat i es necessiten més investigacions per comprendre completament els efectes dels microplàstics al cervell i la salut en general.

Aquest estudi subratlla la necessitat urgent de prendre mesures per reduir la contaminació plàstica i comprendre millor les possibles conseqüències en la salut humana. A mesura que la producció de plàstic continua en augment, l'exposició a aquestes partícules es podria convertir en una crisi de salut global en les properes dècades.