Important avenç per millorar la vida dels pacients de càncer de pròstata

Un equip de recerca de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (Vhio) de Barcelona ha identificat un biomarcador, el RAD51, que es podria fer servir per estratificar de manera precisa els pacients amb càncer de pròstata metastàtic i ajudar a personalitzar el tractament per a cadascun.

L'estudi, publicat a la revista 'Cell Reports Medicine', demostra la viabilitat d' usar aquest biomarcador de forma complementària a la seqüenciació genòmica Next Generation (NGS), informa el Vhio en un comunicat d'aquest dimecres.

Al voltant del 25% de pacients amb càncer de pròstata avançat presenta alteracions a les vies de reparació del dany de l'ADN, per la qual cosa conèixer les característiques moleculars de l'atenció de cada tumor s'ha convertit en part integral de l'atenció d'aquest tipus de càncer.

Tot i això, la seqüenciació genòmica d'última generació que s'usa encara té limitacions que impedeixen que s'utilitzi de forma generalitzada, per la qual cosa hi ha la necessitat d'estudiar i refinar les estratègies que usen biomarcadors.

Els investigadors han desenvolupat un test basat en la proteïna RAD51, associada a les alteracions en la reparació per recombinació homòloga (HRR), que es pot fer servir com a "biomarcador funcional" en càncer associat a la deficiència en aquest tipus de reparació d'ADN.

L'equip, després de realitzar 219 biòpsies a 187 pacients, va observar que el test de RAD51 mostrava una "alta" sensibilitat i especificitat per identificar tumors amb un tipus concret d'alteració --BRCA1/2--, i que els pacients amb puntuacions baixes de RAD51 van experimentar una supervivència més gran.

La cap del Grup de Terapèutica Experimental del Vhio i investigadora sènior de l'article, Violeta Serra, explica que el RAD51 pot servir per identificar pacients amb càncer de pròstata amb defectes a la HRR, cosa que els fa sensibles a un tractament en específic, el tractament amb inhibidors de PARP.

El colíder del Grup de Recerca en Càncer de Pròstata del Vhio i també investigador sènior de l'estudi, Joaquín Mateo, afegeix que el biomarcador podria ser "especialment rellevant" en casos amb poca disponibilitat de teixit, ja que no es podria fer l'habitual seqüenciació genòmica.